Es mostren 88940 resultats

■ anaglíptic
| anaglíptica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anaglíptic</title>

Etimologia: de ana- i el gr. glyptikós ‘relatiu al gravat’
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’anaglíptica.
    2. escriptura anaglíptica escriptura Procediment d’escriptura en relleu utilitzat pels cecs, que consisteix a practicar, amb un punxó, marques sobre un paper.
    3. impressió anaglíptica arts gràfiques Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus que corresponen als caràcters i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
  2. femení Escriptura o impressió anaglíptica.

■ anaglíptic
| anaglíptica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’anaglíptica escriptura anaglíptica escriptura Procediment d’escriptura en relleu utilitzat pels cecs, que consisteix a practicar, amb un punxó, marques sobre un paper impressió anaglíptica arts gràfiques Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus que corresponen als caràcters i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector femení Escriptura o impressió anaglíptica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagnòrisi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anagnòrisi</title>

Etimologia: del gr. anagnṓrisis ‘reconeixement’
femení retòrica En el teatre grec i llatí, nom donat pels retòrics clàssics al reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, la qual cosa dona a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç (ha estat anomenada també agnició).

■ anagnòrisi

femení retòrica En el teatre grec i llatí, nom donat pels retòrics clàssics al reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, la qual cosa dona a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç ha estat anomenada també agnició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagnosta

■ anagnosta

masculí història En l’antiguitat grecoromana, esclau destinat a fer la lectura en veu alta litúrgia En ritu bizantí, lector
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagogia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anagogia</title>

Partició sil·làbica: a_na_go_gi_a
Etimologia: del gr. anagōgḗ ‘acció d’elevar’, de ana- i agōgḗ ‘acció de dur’ 1a font: s. XIV, Llull
femení Bíblia Interpretació de la Bíblia per la qual hom dona als texts sagrats un sentit que es refereix a les realitats celestials.

■ anagogia

femení Bíblia Interpretació de la Bíblia per la qual hom dona als texts sagrats un sentit que es refereix a les realitats celestials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagògic
| anagògica

■ anagògic
| anagògica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’anagogia, místic, subtil tendència anagògica psicologia Tendència constructiva que impulsa vers allò que és excels i ideal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagògicament

■ anagògicament

adverbi Amb anagogia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagrama

■ anagrama

masculí literatura Mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagramàtic
| anagramàtica

■ anagramàtic
| anagramàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un anagrama Que conté un anagrama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagramatitzar

■ anagramatitzar

verb transitiu Posar en anagrama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anagramista

■ anagramista

masculí i femení Persona que fa anagrames
Traducció