Es mostren 88954 resultats

■ maduixaire

■ maduixaire

masculí i femení Persona que ven maduixes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduixar1

■ maduixar1

masculí botànica i agricultura Maduixerar Vegeu també maduixar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduixar2

■ maduixar2

verb intransitiu Collir maduixes Era en temps de maduixar Vegeu també maduixar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduixer

■ maduixer

masculí botànica i agricultura Maduixera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduixera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maduixera</title>

Partició sil·làbica: ma_dui_xe_ra
Etimologia: de maduixa 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Fragaria vesca), estolonífera, de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en aqueni, anomenats maduixes.
  2. maduixera borda Nom aplicat a algunes espècies de rosàcies semblants a la maduixera.

■ maduixera

femení botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies Fragaria vesca , estolonífera, de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en aqueni, anomenats maduixes maduixera borda Nom aplicat a algunes espècies de rosàcies semblants a la maduixera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduixerar

■ maduixerar

masculí botànica i agricultura Camp plantat de maduixeres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduixot

■ maduixot

masculí botànica i agricultura fraga 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ madur
| madura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">madur</title>

Etimologia: del ll. matūrus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. botànica
    1. Dit del fruit, de l’esporangi, etc., que és completament desenvolupat.
    2. Dit de les llavors, les espores o les diàspores totalment formades i capaces de germinar.
  2. Capaç de donar els resultats o els fruits convenients. Les coses ja eren madures per al canvi.
  3. Que ha estat ben meditat i considerat en totes les possibles conseqüències. Després d’un madur examen decidírem d’actuar.
  4. Vell, gastat, a punt d’ensorrar-se. Aquest sostre està molt madur.
    1. Dit de la persona que ja no és jove. Una dona madura.
    2. Dit de la persona que ha arribat a l’edat madura.
    3. Que ha assolit el seny i la capacitat intel·lectual propis de l’edat adulta. Una nena molt madura.
    4. per extensió Un caràcter, un comportament madur.
  6. patologia Dit del gra, l’abscés, etc., ple de pus i a punt de rebentar.

■ madur
| madura

adjectiu botànica Dit del fruit, de l’esporangi, etc, que és completament desenvolupat Dit de les llavors, les espores o les diàspores totalment formades i capaces de germinar Capaç de donar els resultats o els fruits convenients Les coses ja eren madures per al canvi Que ha estat ben meditat i considerat en totes les possibles conseqüències Després d’un madur examen decidírem d’actuar Vell, gastat, a punt d’ensorrar-se Aquest sostre està molt madur Dit de la persona que ja no és jove Una dona madura Dit de la persona que ha arribat a l’edat madura Que ha assolit el seny i la capacitat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maduració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maduració</title>

Partició sil·làbica: ma_du_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. maturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1383
    femení
    1. Acció de madurar o madurar-se;
    2. l’efecte.
    1. biologia Procés consistent en un conjunt de transformacions de les cèl·lules, dels teixits o dels organismes, mitjançant el qual atenyen llur desenvolupament.
    2. biologia Procés consistent en un conjunt de modificacions que fan que les cèl·lules germinatives diploides passin a l’estat de gàmetes haploides després de les dues divisions de la meiosi.
    3. patologia En un abscés, procés de formació de pus.
    1. Operació consistent a deixar reposar un producte alimentari (carn, farina, llet, vi, etc.) a fi que adquireixi les propietats adequades (olor, gust, etc.).
    2. maduració de la carn Estovament de la carn rígida d’animals acabats de sacrificar, acompanyat de l’aparició d’un tast i una aroma agradables.
    3. maduració de la farina Millorament de les propietats reològiques de la farina destinada a panificació, aconseguit durant l’emmagatzematge i degut a oxidació.

■ maduració

femení Acció de madurar o madurar-se l’efecte biologia Procés consistent en un conjunt de transformacions de les cèllules, dels teixits o dels organismes, mitjançant el qual atenyen llur desenvolupament biologia Procés consistent en un conjunt de modificacions que fan que les cèllules germinatives diploides passin a l’estat de gàmetes haploides després de les dues divisions de la meiosi patologia En un abscés, procés de formació de pus Operació consistent a deixar reposar un producte alimentari carn, farina, llet, vi, etc a fi que adquireixi les propietats adequades olor, gust, etc maduració…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ madurador

■ madurador

masculí agricultura Lloc on hom posa a madurar la fruita
Traducció