Es mostren 88940 resultats

■ magnànim
| magnànima

■ magnànim
| magnànima

adjectiu Que mostra grandesa d’ànim El príncep en aquella ocasió es mostrà magnànim per extensió Un cor magnànim Perdó magnànim usat absolutament El rei Alfons IV
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnànimament

■ magnànimament

adverbi Amb magnanimitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnanimitat

■ magnanimitat

femení Grandesa d’ànim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnat

■ magnat

masculí història Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà Persona de rang social elevat, poderós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magne
| magna

■ magne
| magna

adjectiu Gran astrologia Dit de la conjunció que té lloc entre Júpiter i Saturn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnesi</title>

Etimologia: del ll. magnesius, -a, -um ‘de Magnèsia’ (v. magnèsia)
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Mg] Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup IIA de la taula periòdica.
  2. clorur de magnesi [MgCl2] Sal en forma de cristalls deliqüescents, emprada en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant.
  3. òxid de magnesi [MgO] Pólvores blanques lleugeres i inodores obtingudes per la combustió del magnesi, emprades com a material refractari i, en medicina, com a antiàcid i laxant.
  4. sulfat de magnesi [MgSO4] Cristalls o pólvores eflorescents, obtinguts pel tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric, emprats en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic.

■ magnesi

masculí química inorgànica símbol Mg Element metàllic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup IIA de la taula periòdica clorur de magnesi MgCl 2 Sal en forma de cristalls deliqüescents, emprada en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant òxid de magnesi MgO Pólvores blanques lleugeres i inodores obtingudes per la combustió del magnesi, emprades com a material refractari i, en medicina, com a antiàcid i laxant sulfat de magnesi MgSO 4 Cristalls o pólvores eflorescents, obtinguts pel tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric, emprats en la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnesià
| magnesiana

■ magnesià
| magnesiana

adjectiu química Magnèsic Que conté magnèsia mixtura magnesiana Dissolució emprada en anàlisi per a la identificació de fosfats i d’arseniats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnèsia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnèsia</title>

Partició sil·làbica: mag_nè_si_a
Etimologia: del ll. i gr. Magnēsia, població de l’Àsia Menor, rica en pedra d’imant (font de tota la família lèxica del magnetisme)
    femení
  1. química inorgànica Òxid de magnesi.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica
    1. Carbonat bàsic de magnesi, emprat com a catàrtic.
    2. magnèsia efervescent Mescla de carbonat de magnesi, bicarbonat sòdic i àcid tartàric o cítric que, en desfer-se en l’aigua, produeix efervescència.

■ magnèsia

femení química inorgànica Òxid de magnesi farmàcia, indústria farmacèutica Carbonat bàsic de magnesi, emprat com a catàrtic magnèsia efervescent Mescla de carbonat de magnesi, bicarbonat sòdic i àcid tartàric o cítric que, en desfer-se en l’aigua, produeix efervescència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnèsic
| magnèsica

■ magnèsic
| magnèsica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al magnesi Que conté magnesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnesífer
| magnesífera

■ magnesífer
| magnesífera

adjectiu geologia Dit del mineral o de la roca que conté magnesi
Traducció