Es mostren 88954 resultats

■ magnetitzador
| magnetitzadora

■ magnetitzador
| magnetitzadora

masculí i femení psicologia Persona que magnetitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnetitzant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnetitzant</title>

Etimologia: de magnetitzar
    adjectiu
  1. Que magnetitza.
  2. camp (o força) magnetitzant magnetisme Camp magnètic destinat a produir una imantació.
  3. corrent magnetitzant magnetisme Corrent elèctric destinat a crear un camp magnetitzant.
  4. força magnetitzant magnetisme Intensitat de camp d’un camp magnètic.

■ magnetitzant

adjectiu Que magnetitza camp o força magnetitzant magnetisme Camp magnètic destinat a produir una imantació corrent magnetitzant magnetisme Corrent elèctric destinat a crear un camp magnetitzant força magnetitzant magnetisme Intensitat de camp d’un camp magnètic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnetitzar

■ magnetitzar

verb transitiu magnetisme Imantar psicologia Sotmetre algú a l’acció del magnetisme animal Hipnotitzar figuradament Exercir sobre algú una atracció irresistible És un líder magnetitza els qui l’escolten
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

magnetó


<title type="display">magnetó</title>

    masculí física atòmica
  1. Moment magnètic atòmic elemental.
  2. magnetó nuclear [símbol μ] Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons.

magnetó

masculí física atòmica Moment magnètic atòmic elemental magnetó nuclear símbol μ Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magneto

■ magneto

femení motors Generador de corrent altern emprat en motors de combustió interna per a produir la guspira d’encesa, en el qual l’inductor és un grup d’imants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magneto-

■ magneto-

Forma prefixada del mot magnètic Ex magnetòfon, magnetòmetre, magnetotècnia
Gran Diccionari de la llengua catalana

magnetoaerodinàmica

magnetoaerodinàmica

femení física Estudi de la circulació de gasos conductors ionitzats i a altes temperatures, sotmesos a l’acció de camps magnètics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnetocalòric
| magnetocalòrica

■ magnetocalòric
| magnetocalòrica

adjectiu magnetisme Dit dels fenòmens calorífics que es produeixen en imantar una substància ferromagnètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

magnetodinàmic
| magnetodinàmica

magnetodinàmic
| magnetodinàmica

adjectiu física Dit de l’aparell el camp magnètic del qual es produeix mitjançant un imant permanent Un altaveu magnetodinàmic
Gran Diccionari de la llengua catalana

magnetoelasticitat


<title type="display">magnetoelasticitat</title>

Partició sil·làbica: mag_ne_to_e_las_ti_ci_tat
Etimologia: de magneto- i elasticitat
femení magnetisme i física Part de la física que té per objecte l’estudi de la relació entre les propietats magnètiques i les elàstiques dels cossos.

magnetoelasticitat

femení magnetisme i física Part de la física que té per objecte l’estudi de la relació entre les propietats magnètiques i les elàstiques dels cossos