Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ malastruc

| malastruga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malastruc</title>

Partició sil·làbica: mal_as_truc
Etimologia: deriv. de malastre amb el sufix -uc que apareix en altres mots com poruc, xaruc, feixuc, caduc, etc 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Que té desgràcia, malaurat.
Que porta desgràcia.

■ malastruc

| malastruga

adjectiu Que té desgràcia, malaurat Que porta desgràcia

■ malastrugament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malastrugament</title>

Etimologia: de malastruc

adverbi Desgraciadament.

■ malastrugament

adverbi Desgraciadament

■ malastrugança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malastrugança</title>

Partició sil·làbica: mal_as_tru_gan_ça
Etimologia: de malastruc

femení Mala sort, dissort.

■ malastrugança

femení Mala sort, dissort

■ malastruguesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malastruguesa</title>

Partició sil·làbica: mal_as_tru_gue_sa
Etimologia: de malastruc

femení

Qualitat de malastruc.
Malastrugança.

■ malastruguesa

femení Qualitat de malastruc Malastrugança

malat

<title type="display">malat</title>

Homòfon: melat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid màlic.

malat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid màlic

■ malauradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malauradament</title>

Partició sil·làbica: mal_au_ra_da_ment
Etimologia: de malaurat

adverbi Desgraciadament.

■ malauradament

adverbi Desgraciadament

■ malaurança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaurança</title>

Partició sil·làbica: mal_au_ran_ça
Etimologia: mot paral·lel de benaurança 1a font: s. XIV, Llull

femení

Sort adversa.
Esdeveniment advers, funest.

■ malaurança

femení Sort adversa Esdeveniment advers, funest

■ malaurat

| malaurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaurat</title>

Partició sil·làbica: mal_au_rat
Compareu: malurat
Etimologia: mot paral·lel de benaurat 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Desgraciat, infeliç. Duien aquell malaurat al suplici.

■ malaurat

| malaurada

adjectiu Desgraciat, infeliç Duien aquell malaurat al suplici

■ malaveig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaveig</title>

Partició sil·làbica: ma_la_veig

masculí dialectal Acció de malavejar.

■ malaveig

masculí dialectal Acció de malavejar

■ malavejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malavejar</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ve_jar

verb intransitiu dialectal Maldar, trastejar.

■ malavejar

verb intransitiu dialectal Maldar, trastejar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ malastruc | malastruga

■ malastruc | malastruga

■ malastrugament

■ malastrugança

■ malastruguesa

malat

■ malauradament

■ malaurança

■ malaurat | malaurada

■ malaurat | malaurada

■ malaveig

■ malavejar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ malastruc

| malastruga

■ malastruc

| malastruga

■ malaurat

| malaurada

■ malaurat

| malaurada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia