Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ malaveig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaveig</title>

Partició sil·làbica: ma_la_veig

masculí dialectal Acció de malavejar.

■ malaveig

masculí dialectal Acció de malavejar

■ malavejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malavejar</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ve_jar

verb intransitiu dialectal Maldar, trastejar.

■ malavejar

verb intransitiu dialectal Maldar, trastejar

■ malaventura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaventura</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ven_tu_ra
Etimologia: de mal³ i aventura 1a font: s. XIV, Jaume I

femení Desgràcia, infortuni.

■ malaventura

femení Desgràcia, infortuni

■ malaventuradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaventuradament</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ven_tu_ra_da_ment
Etimologia: de malaventurat

adverbi Desgraciadament, dissortadament.

■ malaventuradament

adverbi Desgraciadament, dissortadament

■ malaventurat

| malaventurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaventurat</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ven_tu_rat
Etimologia: de mal- i aventurat 1a font: 1435

adjectiu Desgraciat, dissortat.

■ malaventurat

| malaventurada

adjectiu Desgraciat, dissortat

■ malaventurós

| malaventurosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaventurós</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ven_tu_rós
Etimologia: de mal- i aventurós

adjectiu Que porta malaventura.

■ malaventurós

| malaventurosa

adjectiu Que porta malaventura

■ malaventurosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malaventurosament</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ven_tu_ro_sa_ment
Etimologia: de malaventurós

adverbi Malaventuradament.

■ malaventurosament

adverbi Malaventuradament

■ malavesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malavesar</title>

Partició sil·làbica: mal_a_ve_sar
Etimologia: de mal- i avesar

verb

transitiu Malacostumar.
pronominal S’ha malavesat a fer servir sempre el cotxe.

■ malavesar

verb transitiu Malacostumar pronominal S’ha malavesat a fer servir sempre el cotxe

■ malavinença

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malavinença</title>

Partició sil·làbica: mal_a_vi_nen_ça
Etimologia: de mal³ i avinença

femení Desavinença.

■ malavinença

femení Desavinença

■ malavinent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malavinent</title>

Partició sil·làbica: mal_a_vi_nent

adjectiu Desavinent.

■ malavinent

adjectiu Desavinent

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ malaveig

■ malavejar

■ malaventura

■ malaventuradament

■ malaventurat | malaventurada

■ malaventurat | malaventurada

■ malaventurós | malaventurosa

■ malaventurós | malaventurosa

■ malaventurosament

■ malavesar

■ malavinença

■ malavinent

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ malaventurat

| malaventurada

■ malaventurat

| malaventurada

■ malaventurós

| malaventurosa

■ malaventurós

| malaventurosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia