Es mostren 88940 resultats

■ mancant

■ mancant

adjectiu i masculí heràldica Dit del moble simètric al qual manca la meitat destra o sinistra Flor de lis mancant a destra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mancar</title>

Etimologia: deriv. de manc, paral·lel a l’it. mancare, íd., o bé, encara més probable, manlleu d’aquest mot italià 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. intransitiu [seguit de la preposició de]
    1. No tenir alguna cosa necessària, útil, convenient. Mancar dels diners necessaris. Mancar de talent. Mancar d’harmonia.
    2. No fer ús d’allò que cal en un moment determinat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de respecte envers les autoritats.
  2. intransitiu
    1. Ésser de menys, alguna cosa, a algú o alguna cosa, ésser-ne absent. Li manca un braç, un ull. Li manca el seny. No li manca sinó parlar per a semblar un home. Ja hi som tots gairebé: només manca en Pere. Manquen braços a l’agricultura. Manca un quilòmetre per a arribar-hi. Manquen cinc minuts per a les quatre.
    2. Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servei. Li han mancat els sentits, les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus.
    3. Minvar, especialment un fenomen atmosfèric. Ja manca la pluja. El vent ha mancat bona cosa.
  3. intransitiu [seguit de la preposició a]
    1. Fer actes contraris a la dignitat, al deure, etc. Mancar a la fe jurada, a la pròpia paraula, al deure.
    2. Ofendre, injuriar, no tenir el respecte degut. No havia mancat mai als pares ni a la pàtria.
  4. transitiu Fallar, no reeixir en alguna cosa. Ha mancat el cop. Una obra mancada.

■ mancar

verb intransitiu seguit de la preposició de No tenir alguna cosa necessària, útil, convenient Mancar dels diners necessaris Mancar de talent Mancar d’harmonia No fer ús d’allò que cal en un moment determinat Ha mancat de prudència, de sang freda Ha mancat de respecte envers les autoritats intransitiu Ésser de menys, alguna cosa, a algú o alguna cosa, ésser-ne absent Li manca un braç, un ull Li manca el seny No li manca sinó parlar per a semblar un home Ja hi som tots gairebé només manca en Pere Manquen braços a l’agricultura Manca un quilòmetre per a arribar-hi Manquen cinc minuts per a les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mancat
| mancada

mancat
| mancada

adjectiu heràldica Dit de la peça abscissa en la seva part inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manco1

■ manco1

adverbi dialectal Menys Vegeu també manco 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

manco2
| manca

manco2
| manca

adjectiu i masculí i femení Manc Vegeu també manco 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mancomú

■ mancomú

Mot emprat en l’expressió de mancomú locució adverbial Mancomunadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mancomunadament

■ mancomunadament

adverbi D’acord, units, a un fi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mancomunal

mancomunal

adjectiu Relatiu o pertanyent a una mancomunitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mancomunar

■ mancomunar

verb transitiu Unir per a un fi interessos, persones, forces, etc Els ajuntaments volen mancomunar els programes educatius pronominal Unir-se per a un fi Dos pobles poden mancomunar-se per a oferir millor els serveis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mancomunat
| mancomunada

mancomunat
| mancomunada

adjectiu Unit per a un fi dret Dit de les obligacions on hi ha pluralitat de deutors o de creditors