Es mostren 88940 resultats

■ mandariner

■ mandariner

masculí botànica i agricultura Arbre baix de la família de les rutàcies Citrus nobilis , de fulles alternes, coriàcies i ellíptiques, flors blanques i fruits les mandarines en hesperidi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandat</title>

Etimologia: del ll. mandatum, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. dret i ciències polítiques
    1. Contracte pel qual una persona transfereix a una altra la seva representació i aquesta l’accepta per efectuar, en nom d’aquella, uns actes determinats. Mandat representatiu.
    2. Durada d’un mandat.
  2. diplomàtica Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics.
  3. dret internacional Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància, substituïda pel fideïcomís.
  4. litúrgia Lavatori.
  5. ciències polítiques Conjunt d’obligacions que els electors imposen a llurs diputats.

■ mandat

masculí dret i ciències polítiques Contracte pel qual una persona transfereix a una altra la seva representació i aquesta l’accepta per efectuar, en nom d’aquella, uns actes determinats Mandat representatiu Durada d’un mandat diplomàtica Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics dret internacional Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància, substituïda pel fideïcomís litúrgia Lavatori ciències polítiques Conjunt d’obligacions que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandatari
| mandatària

■ mandatari
| mandatària

masculí i femení dret Persona que, en virtut d’un mandat, accepta del mandant la gestió d’un afer primer mandatari ciències polítiques Cap d’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandé


<title type="display">mandé</title>

    [plural mandés]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mandés o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau.
  3. masculí lingüística Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés.

mandé

plural mandés adjectiu Relatiu o pertanyent als mandés o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau masculí lingüística Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandeisme


<title type="display">mandeisme</title>

Partició sil·làbica: man_de_is_me
masculí història de les religions Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus.

mandeisme

masculí història de les religions Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandelat

mandelat

masculí química Qualsevol sal o èster de l’àcid mandèlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandèlic, àcid

mandèlic, àcid

química orgànica Àcid alcohol, de fórmula C 6 H 5 —CHOH—CO 2 H, que és preparat a partir del seu nitril, el mandelonitril
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandeu
| mandea


<title type="display">mandeu</title>

Partició sil·làbica: man_deu
Etimologia: de l’arameu Manda d Haijê ‘Coneixement de la vida’, figura central de la doctrina soteriològica del mandeisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandeisme.
  2. masculí i femení història de les religions Seguidor del mandeisme, anomenat també natzarè o cristià de Sant Joan.

mandeu
| mandea

adjectiu Relatiu o pertanyent al mandeisme masculí i femení història de les religions Seguidor del mandeisme, anomenat també natzarè o cristià de Sant Joan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandíbula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandíbula</title>

Etimologia: del ll. mandĭbŭla, íd., der. del ll. mandĕre ‘mastegar’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. anatomia animal
    1. Cadascuna de les peces dures que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
    2. En l’home, maxil·lar inferior.
  2. tecnologia Cadascuna de les dues peces d’una matxucadora que efectuen la compressió del sòlid que hom vol desintegrar.

■ mandíbula

femení anatomia animal Cadascuna de les peces dures que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa En l’home, maxillar inferior tecnologia Cadascuna de les dues peces d’una matxucadora que efectuen la compressió del sòlid que hom vol desintegrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandibular

■ mandibular

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la mandíbula
Traducció