Es mostren 88954 resultats

■ mandant

■ mandant

masculí i femení Persona que, per mitjà d’un mandat, confia a un altre la gestió d’un afer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandarí
| mandarina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandarí</title>

Etimologia: del port. mandarim ‘funcionari xinès’, d’origen índic, a través del malai; per similitud amb el color groc dels mandarins xinesos, s’aplicà a les taronges de la Xina
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mandarins.
    2. masculí Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.
    3. masculí per extensió Persona molt poderosa i influent en els ambients polítics, econòmics o intel·lectuals. Els mandarins de la universitat.
  2. lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandarí. Dialecte mandarí.
    2. masculí Dialecte del xinès, originari de Pequín, el més difós dels dialectes xinesos.
  3. botànica i agricultura
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandariner o a la mandarina. Hort mandarí.
    2. femení Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau.
    3. mandarina clementina Clementina.

■ mandarí
| mandarina

adjectiu Relatiu o pertanyent als mandarins masculí Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial masculí per extensió Persona molt poderosa i influent en els ambients polítics, econòmics o intellectuals Els mandarins de la universitat lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al mandarí Dialecte mandarí masculí Dialecte del xinès, originari de Pequín, el més difós dels dialectes xinesos botànica i agricultura adjectiu Relatiu o pertanyent al mandariner o a la mandarina Hort mandarí femení Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandarinat

■ mandarinat

masculí Càrrec o dignitat de mandarí Època i durada del govern d’un mandarí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandariner

■ mandariner

masculí botànica i agricultura Arbre baix de la família de les rutàcies Citrus nobilis , de fulles alternes, coriàcies i ellíptiques, flors blanques i fruits les mandarines en hesperidi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandat</title>

Etimologia: del ll. mandatum, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. dret i ciències polítiques
    1. Contracte pel qual una persona transfereix a una altra la seva representació i aquesta l’accepta per efectuar, en nom d’aquella, uns actes determinats. Mandat representatiu.
    2. Durada d’un mandat.
  2. diplomàtica Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics.
  3. dret internacional Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància, substituïda pel fideïcomís.
  4. litúrgia Lavatori.
  5. ciències polítiques Conjunt d’obligacions que els electors imposen a llurs diputats.

■ mandat

masculí dret i ciències polítiques Contracte pel qual una persona transfereix a una altra la seva representació i aquesta l’accepta per efectuar, en nom d’aquella, uns actes determinats Mandat representatiu Durada d’un mandat diplomàtica Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics dret internacional Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància, substituïda pel fideïcomís litúrgia Lavatori ciències polítiques Conjunt d’obligacions que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandatari
| mandatària

■ mandatari
| mandatària

masculí i femení dret Persona que, en virtut d’un mandat, accepta del mandant la gestió d’un afer primer mandatari ciències polítiques Cap d’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandé


<title type="display">mandé</title>

    [plural mandés]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mandés o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau.
  3. masculí lingüística Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés.

mandé

plural mandés adjectiu Relatiu o pertanyent als mandés o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau masculí lingüística Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandeisme


<title type="display">mandeisme</title>

Partició sil·làbica: man_de_is_me
masculí història de les religions Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus.

mandeisme

masculí història de les religions Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandelat

mandelat

masculí química Qualsevol sal o èster de l’àcid mandèlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

mandèlic, àcid

mandèlic, àcid

química orgànica Àcid alcohol, de fórmula C 6 H 5 —CHOH—CO 2 H, que és preparat a partir del seu nitril, el mandelonitril