Es mostren 88954 resultats

manillaire

manillaire

manillar

manillar

maniobra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maniobra</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_ni_o_bra
Etimologia: del fr. manoeuvre, íd., i aquest, del b. ll. manuopera, comp. de manus ‘mà’ i opera ‘obra’, amb influx de manipular 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Conjunt dels moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina.
    2. figuradament Acció, diligència, etc., efectuada amb habilitat, amb malícia, etc., per aconseguir un fi. Això ha estat una maniobra dels contraris.
    3. medicina Operació manual hàbil i regulada.
  1. marina, marítim
    1. Art o tècnica de manejar les embarcacions mitjançant les veles, les màquines, el timó, l’àncora, les amarres, etc.
    2. Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment, una certa posició o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.
    3. Manera d’operar a bord, el treball dels mariners.
    4. Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.
    5. Conjunt de tots els caps i els aparells d’una embarcació.
    6. Evolució d’una esquadra o divisió.
  2. per analogia
    1. aeronàutica Conjunt d’operacions destinades a canviar el moviment d’una aeronau, provocades per l’acció del pilot sobre els elements de comandament.
    2. automòbil, automobilisme Conjunt d’operacions consistent en una sèrie de moviments efectuats per un vehicle automòbil, destinats a fer-lo canviar de direcció, a aparcar-lo, etc.
    3. ferrocarrils Conjunt d’operacions que hom fa a les estacions per formar trens o desfer-los, acoblar vagons o desacoblar-los, o bé per canviar de locomotora, etc.
    4. ferrocarrils Conjunt de canvis efectuats en l’estat dels senyals, les agulles o els enclavaments, a fi que els trens vagin per un itinerari determinat.
  3. ciències militars
    1. Moviment o sèrie ordenada de moviments d’un cos de tropa, d’una esquadra.
    2. plural Sèrie ordenada de moviments que fan un cos de tropa o una esquadra, com a exercici i sovint simulant un combat.

maniobra

maniobrabilitat

maniobrabilitat

Traducció

maniobrable

maniobrable

Informació complementària

maniobrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maniobrar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_ni_o_brar
Etimologia: del fr. manoeuvrer, íd. , i aquest, del b. ll. manuoperare, comp. de manus ‘mà’ i operare ‘obrar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. transitiu Fer funcionar amb la mà un instrument, una màquina. Maniobrar un canó, les veles d’una nau.
  2. intransitiu ciències militars
    1. Fer maniobres o una maniobra. Les tropes no hi podien maniobrar.
    2. Fer fer maniobres o una maniobra. El general ha maniobrat de manera que ha tallat la retirada a l’enemic.

maniobrar

maniobrer
| maniobrera

maniobrer
| maniobrera

maniós
| maniosa

maniós
| maniosa

maniot

maniot

maniple


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maniple</title>

Accessory
Etimologia: del ll. manipŭlus ‘garba, feix’, comp. de manus ‘mà’, i un segon element d’origen obscur 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    masculí
  1. història
    1. Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes.
    2. Corretja per a subjectar l’escut.
  2. litúrgia Ornament sagrat, semblant a l’estola, però més curt, que duien el sotsdiaca, el diaca i el celebrant, a l’avantbraç esquerre, durant la missa.

maniple