Es mostren 88939 resultats

anatomopatologia

anatomopatologia

femení medicina Anatomia patològica
Gran Diccionari de la llengua catalana

anatonosi


<title type="display">anatonosi</title>

Etimologia: de ana- i el gr. tónōsis ‘reforç, intensitat’
femení botànica Fenomen en el qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més gran, eleven la seva pressió osmòtica i per tant la seva turgència.

anatonosi

femení botànica Fenomen en el qual algunes cèllules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més gran, eleven la seva pressió osmòtica i per tant la seva turgència
Gran Diccionari de la llengua catalana

anatopisme


<title type="display">anatopisme</title>

Etimologia: der. de ana- i el gr. tópos ‘lloc’
masculí psiquiatria Conjunt de trastorns psíquics produïts en determinats individus que fa un cert temps que són fora de llur país i es troben trasplantats en un ambient que ofereix unes condicions de vida completament distintes, a les quals no s’adapten.

anatopisme

masculí psiquiatria Conjunt de trastorns psíquics produïts en determinats individus que fa un cert temps que són fora de llur país i es troben trasplantats en un ambient que ofereix unes condicions de vida completament distintes, a les quals no s’adapten
Gran Diccionari de la llengua catalana

anatoxina


<title type="display">anatoxina</title>

Etimologia: de ana- i toxina
femení immunologia Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat.

anatoxina

femení immunologia Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

anatrèptic
| anatrèptica

anatrèptic
| anatrèptica

adjectiu Que refuta, que destrueix, amb arguments, proves, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anàtrop
| anàtropa

■ anàtrop
| anàtropa

adjectiu botànica Dit del primordi seminal que ha sofert un girament de 180°, de manera que el micròpil mira cap a la base del funicle, el qual resulta soldat pel tegument extern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anauxita


<title type="display">anauxita</title>

Partició sil·làbica: a_nau_xi_ta
Etimologia: del gr. anauxḗs ‘que no augmenta’
femení mineralogia Silicat d’alúmina hidratat, mineral del grup dels caolins.

anauxita

femení mineralogia Silicat d’alúmina hidratat, mineral del grup dels caolins
Gran Diccionari de la llengua catalana

anaxial


<title type="display">anaxial</title>

Partició sil·làbica: an_a_xi_al
Etimologia: de an- i axial
adjectiu cristal·lografia Dit dels cossos cristal·lins que no tenen eix de simetria.

anaxial

adjectiu cristallografia Dit dels cossos cristallins que no tenen eix de simetria
Gran Diccionari de la llengua catalana

anc


<title type="display">anc</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, comp. de an ‘qui sap’ i el generalitzador -kue (cf. en ll.: utique, usque, ubique, etc.) i, pel sentit, influït pel ll. unquam ‘mai’
adverbi antigament Mai.

anc

adverbi antigament Mai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anca</title>

Etimologia: del germ. fràncic *hanka ‘flanc o costat d’una persona o animal’, probablement a través d’un ll. vg. *hanca, germanisme de l’argot militar 1a font: s. XIII
    femení
  1. anatomia animal
    1. Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
    2. Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega.
  2. entomologia Primer artell de la pota dels insectes, entre el tòrax i el fèmur.
  3. marina, marítim
    1. Part exterior del buc d’alguns vaixells amb popa arquejada, a banda i banda del codast, sota la part arquejada.
    2. Aleta.

■ anca

femení anatomia animal Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega entomologia Primer artell de la pota dels insectes, entre el tòrax i el fèmur marina, marítim Part exterior del buc d’alguns vaixells amb popa arquejada, a banda i banda del codast, sota la part arquejada Aleta
Informació complementària
Traducció