Es mostren 88954 resultats

■ marbrar

■ marbrar

verb transitiu Pintar en algun objecte, o en alguna paret, clapes, aigües, etc, imitant les del marbre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marbre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marbre</title>

Compareu: mabre
Etimologia: del ll. marmor, -ŏris, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. petrografia i art Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic, formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits.
    2. art Obra artística feta de marbre. Un marbre de Praxíteles.
    3. marbre artificial petrografia Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial.
  2. construcció i mobiliari
    1. Peça plana i prima de marbre que hom col·loca horitzontalment, a manera de prestatge, en una cuina, damunt un moble, etc.
    2. indústria i oficis manuals Peça plana de marbre o d’una substància anàloga que hom utilitza en diversos oficis i diverses indústries com a taula a fi de fer-hi certes manipulacions.
  3. arts gràfiques Platina.

■ marbre

masculí petrografia i art Roca calcària, metamòrfica, cristallina, granular i de gra microscòpic, formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits art Obra artística feta de marbre Un marbre de Praxíteles marbre artificial petrografia Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial construcció i mobiliari Peça plana i prima de marbre que hom colloca horitzontalment, a manera de prestatge, en una cuina, damunt un moble, etc indústria i oficis manuals Peça plana de marbre o d’una substància anàloga que hom utilitza en diversos…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marbrejar

■ marbrejar

verb transitiu Marbrar intransitiu Tenir l’aspecte de marbre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marbrenc
| marbrenca

■ marbrenc
| marbrenca

adjectiu Semblant al marbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marbrera

■ marbrera

femení mineria Pedrera de marbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marbrista

■ marbrista

masculí i femení oficis manuals Persona que fa treballs en marbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ març

■ març

masculí símbol MÇ cronologia El tercer mes de l’any ocell de març ornitologia Ocell marcenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: probablement der. de la forma germ. ant. marka (v. marca) que, considerada en romànic com un pl. neutre, degué originar un sing. *marcus 1a font: s. XIII
    masculí
  1. metrologia i numismàtica
    1. Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
    2. Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.
    3. economia Unitat monetària d’Alemanya i de Finlàndia, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.
    1. art Armadura a manera de bastidor que hom col·loca al voltant d’un mirall, d’un quadre, etc.
    2. construcció Bastiment.
    3. figuradament Allò que circumscriu o envolta un espai, un esdeveniment, una acció, etc. La vall té per marc muntanyes altíssimes. S’han mogut sempre dins el marc de la legalitat.
    4. construcció naval Part del timó on va fixat l’arjau i que sosté el tascó.
    5. informàtica Cadascuna de les zones separades de la pantalla d’un ordinador, sovint delimitada gràficament, que s’activa independentment de la resta.
    6. llei del marc art Principi artístic pel qual, en escultura i pintura, l’estructura de l’entorn s’imposa al tot englobat dins l’espai que aquella delimita.



    3. Vegeu també:
    marc2

■ marc1

masculí metrologia i numismàtica Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal economia Unitat monetària d’Alemanya i de Finlàndia, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro art Armadura a manera de bastidor que hom colloca al voltant d’un mirall, d’un quadre, etc construcció Bastiment figuradament Allò que circumscriu o envolta un espai, un esdeveniment, una acció, etc La vall té per marc muntanyes altíssimes S’han mogut sempre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marc2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del fr. marc, íd., postverbal de marcher ‘trepitjar’ (v. marro1)
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries Brisa.
  2. indústries de la destil·lació, begudes destil·lades
    1. Aiguardent de brisa, especialment l’elaborat segons el mètode tradicional de França.
    2. marc de xampany Aiguardent elaborat amb la brisa procedent del raïm utilitzat en l’elaboració de xampany.



    3. Vegeu també:
    marc1

■ marc2

masculí alimentació, indústries alimentàries Brisa indústries de la destillació, begudes destillades Aiguardent de brisa, especialment l’elaborat segons el mètode tradicional de França marc de xampany Aiguardent elaborat amb la brisa procedent del raïm utilitzat en l’elaboració de xampany Vegeu també marc 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marca</title>

Etimologia: del b. ll. marca (marcha, markia), probablement del germ. *markjan ‘parar atenció, notar’, segurament a partir de l’it; en el significat de ‘frontera’ prové directament del germ 1a font: 1120
    femení
    1. Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d’altres, reconèixer-la, denotar el seu origen, la seva qualitat, etc.
    2. figuradament La seva expressió reflecteix la marca del sofriment.
    3. història i dret penal En l’Antic Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.
    4. ramaderia Senyal distintiu del bestiar d’un ramat.
    5. marca tipogràfica Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat.
    6. marca viària trànsit Element de senyalització horitzontal consistent en un símbol (ratlles, dibuixos, paraules, etc.) pintat directament a la calçada o la vorera, que regula la circulació i millora la seguretat del trànsit.
    1. economia Distintiu extern d’un producte que en garanteix la procedència.
    2. per extensió Empresa que fabrica productes de marca. Aquesta marca també té màquines de rentar.
    3. per extensió Producte de marca. Ho compraré: és una bona marca.
    4. construcció de marca economia Brànding.
    5. de marca Expressió que hom aplica als productes que porten una marca, especialment quan és coneguda, acreditada. Vi de marca.
    6. de marca figuradament Que excel·leix en el seu gènere, molt notable. Un savi de marca.
    1. Senyal deixat pel contacte o la pressió d’una cosa. La paret era plena de marques de les cadires.
    2. Senyal que resta en els teixits orgànics després de guarir-se una ferida o una nafra.
    1. Grandària que ha de tenir normalment una cosa.
    2. de marca Que té la marca deguda. Cavall de marca.
  5. esports
    1. Resultat obtingut per un participant en diferents proves esportives: atletisme, esquí, natació, etc.
    2. marca mínima Resultat mínim que ha d’acreditar un participant per tal de poder prendre part en determinades competicions esportives i que ha estat fixat per la federació corresponent.
  6. història Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera. La Marca Hispànica.
  7. història del dret català Dret de represàlia.
  8. lingüística En fonologia, particularitat fònica l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
  9. tecnologia Aparell emprat per a marcar.

■ marca

femení Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d’altres, reconèixer-la, denotar el seu origen, la seva qualitat, etc figuradament La seva expressió reflecteix la marca del sofriment història i dret penal En l’Antic Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella ramaderia Senyal distintiu del bestiar d’un ramat marca tipogràfica Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat marca viària trànsit Element…
Informació complementària
Traducció