Es mostren 88940 resultats

■ marcescent

■ marcescent

adjectiu botànica Dit de les fulles i altres òrgans vegetals que es marceixen en la planta sense desprendre-se’n
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcescible

■ marcescible

adjectiu Que es pot marcir, que es marceix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcet</title>

Etimologia: de març
masculí botànica Herba bulbosa de la família de les liliàcies (Dipcadi serotinum), de fulles linears i flors verdes o brunes, de vegades vermelloses o ataronjades, pròpia de les brolles i pastures seques de la regió mediterrània.

■ marcet

masculí botànica Herba bulbosa de la família de les liliàcies Dipcadi serotinum , de fulles linears i flors verdes o brunes, de vegades vermelloses o ataronjades, pròpia de les brolles i pastures seques de la regió mediterrània
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcgravi

■ marcgravi

masculí història A l’imperi carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

marcgraviàcies


<title type="display">marcgraviàcies</title>

Partició sil·làbica: marc_gra_vi_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de gutiferals, integrada per lianes o arbusts de l’Amèrica tropical.
  2. singular Planta de la família de les marcgraviàcies.

marcgraviàcies

femení botànica plural Família de gutiferals, integrada per lianes o arbusts de l’Amèrica tropical singular Planta de la família de les marcgraviàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcgravial

■ marcgravial

adjectiu Relatiu o pertanyent al marcgravi o als marcgravis i al marcgraviat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcgraviat

■ marcgraviat

masculí història Títol de marcgravi Territori d’un marcgravi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcgravina

■ marcgravina

femení Muller o filla del marcgravi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcià
| marciana

■ marcià
| marciana

adjectiu Relatiu o pertanyent al planeta Mart masculí i femení Presumpte habitant de Mart adjectiu i masculí i femení per extensió extraterrestre 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcial</title>

Partició sil·làbica: mar_ci_al
Etimologia: del ll. martialis, der. de Mars, Martis, déu de la guerra 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
    1. Que té un caràcter guerrer, propi del guerrer, del militar. Caminar amb un aire marcial.
    2. arts marcials esports Nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d’origen oriental i que se centren en tres de fonamentals: judo, karate i taekwondo.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la preparació farmacèutica feta a base de ferro.

■ marcial

adjectiu Que té un caràcter guerrer, propi del guerrer, del militar Caminar amb un aire marcial arts marcials esports Nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d’origen oriental i que se centren en tres de fonamentals judo, karate i taekwondo farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la preparació farmacèutica feta a base de ferro
Informació complementària
Traducció