Es mostren 88954 resultats

■ marcanciòpsids

■ marcanciòpsids

masculí plural botànica Hepàtiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

marçanenc
| marçanenca

marçanenc
| marçanenca

adjectiu i masculí i femení De Marçà Priorat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcapassos

■ marcapassos

masculí terapèutica Petit generador d’estímuls elèctrics que, connectat permanentment al cor, n’assegura la contracció i el ritme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcar</title>

Etimologia: del b. ll. marcare, i aquest, del germ. *markjan ‘parar atenció, notar’, que inicialment significà ‘establir frontera, ser fronterer’ i més tard anà prenent els altres sentits de ‘delimitar, fer un senyal’, aquests segurament a través de l’it 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. Posar o deixar una marca. Marca les branques que s’han de tallar. Marcar algú la roba blanca amb les seves inicials. Hem de marcar els moltons d’aquest ramat.
    2. figuradament Un esdeveniment, una circumstància, etc., afectar una persona, la seva vida, els seus actes, el seu caràcter, etc. La violència va marcar tota la seva vida.
    3. Assenyalar la data o l’hora en una targeta, una fitxa, etc., per establir un control.
    4. comerç i mercat Assignar el preu als productes.
    5. gastronomia Enrossir a foc viu (un aliment, generalment un tall de carn o de peix), que posteriorment hom sol sotmetre a altres procediments culinaris.
    6. relacions del treball Assenyalar en una fitxa, els treballadors d’una empresa, l’hora d’entrada i de sortida per tal que aquesta pugui controlar les hores treballades.
    7. usat absolutament relacions del treball Cada dia marquem a les vuit.
    1. Assenyalar, fer notar alguna cosa per algun mitjà. Marcar els punts guanyats. Les busques marquen l’hora. Porta un vestit que li marca totes les formes. L’acte començarà a l’hora marcada. Seguir el camí marcat en el mapa.
    2. usat absolutament figuradament Presumir, fer el fatxenda.
    3. física atòmica Induir radioactivitat a un element o substància per tal de poder-lo detectar i seguir-ne els desplaçaments.
    4. marcar el pas ciències militars Marxar de manera compassada fent notar els passos.
    5. marcar un cop esports En la boxa, indicar un cop sense donar-lo, per tal de desorientar el contrincant.
  3. Donar una certa inclinació als cabells, després de rentar-los, mitjançant pinces i bigudins.
  4. esports
    1. En el futbol i altres jocs, procurar, un jugador, de seguir de prop els moviments d’un jugador contrari per tal de desbaratar-li el joc.
    2. marcar gol Fer gol.
  5. arts gràfiques Dipositar el plec a les guies de la màquina d’imprimir perquè sigui recollit per les pinces del cilindre.
  6. telecomunicacions Operar en un telèfon, fent girar el disc o pitjant les tecles adequades, a fi de formar el número corresponent a l’abonat amb el qual hom vol establir la comunicació.

■ marcar

verb transitiu Posar o deixar una marca Marca les branques que s’han de tallar Marcar algú la roba blanca amb les seves inicials Hem de marcar els moltons d’aquest ramat figuradament Un esdeveniment, una circumstància, etc, afectar una persona, la seva vida, els seus actes, el seu caràcter, etc La violència va marcar tota la seva vida Assenyalar la data o l’hora en una targeta, una fitxa, etc, per establir un control comerç i mercat Assignar el preu als productes gastronomia Enrossir a foc viu un aliment, generalment un tall de carn o de peix, que posteriorment hom sol sotmetre a altres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcassita

■ marcassita

femení mineralogia Disulfur de ferro, FeS 2 , mineral de color groc d’or que cristallitza en el sistema ròmbic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcat
| marcada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcat</title>

Homòfon: mercat
Etimologia: de marcar
  1. adjectiu Que té, que duu, una marca. Cal destriar el bestiar marcat. Té la pell marcada de la verola.
  2. adjectiu Intens, acusat. Demostra un marcat interès per la política.
  3. adjectiu heràldica Dit del dau amb punts i de llur esmalt.
  4. lingüística
    1. adjectiu Dit d’una unitat lingüística quan presenta una particularitat que l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
    2. no marcat Dit del valor per defecte d’un paràmetre lingüístic, el que hom li assigna en absència de dades positives.

■ marcat
| marcada

adjectiu Que té, que duu, una marca Cal destriar el bestiar marcat Té la pell marcada de la verola adjectiu Intens, acusat Demostra un marcat interès per la política adjectiu heràldica Dit del dau amb punts i de llur esmalt lingüística adjectiu Dit d’una unitat lingüística quan presenta una particularitat que l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua no marcat Dit del valor per defecte d’un paràmetre lingüístic, el que hom li assigna en absència de dades positives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcatge</title>

Etimologia: de marcar
    masculí
    1. Acció de marcar;
    2. l’efecte.
  2. història del dret Tribut o contribució a un propietari.
  3. química i biologia Procediment mitjançant el qual hom uneix una molècula fàcilment detectable amb una altra per tal de poder visualitzar-la i localitzar-la.
  4. telecomunicacions Acció de marcar un número en un telèfon.

■ marcatge

masculí Acció de marcar l’efecte història del dret Tribut o contribució a un propietari química i biologia Procediment mitjançant el qual hom uneix una molècula fàcilment detectable amb una altra per tal de poder visualitzar-la i localitzar-la telecomunicacions Acció de marcar un número en un telèfon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcejar

■ marcejar

verb intransitiu Fer el temps variable propi del mes de març
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcelina

■ marcelina

femení Plat amb una cavitat al mig per a aguantar-hi una xicra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcenc
| marcenca

■ marcenc
| marcenca

adjectiu Relatiu o pertanyent al mes de març masculí ornitologia Àguila marcenca
Informació complementària
Traducció