Es mostren 88940 resultats

■ marcialitat

■ marcialitat

femení Qualitat de marcial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcialment

■ marcialment

adverbi Amb marcialitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marciment

■ marciment

masculí Acció de marcir-se l’efecte Dany produït per vents forts a les fulles o als branquillons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

marcionita


<title type="display">marcionita</title>

Partició sil·làbica: mar_ci_o_ni_ta
    història eclesiàstica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Marció o als marcionites.
  2. masculí i femení Membre de l’església fundada per Marció (segle II), estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia, que acabà essent absorbida pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques.

marcionita

història eclesiàstica adjectiu Relatiu o pertanyent a Marció o als marcionites masculí i femení Membre de l’església fundada per Marció segle II, estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia, que acabà essent absorbida pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcir</title>

Etimologia: del ll. marcēre, íd. 1a font: c. 1450
    verb fisiologia vegetal
  1. transitiu Fer perdre la frescor i la ufana a una planta o a un òrgan vegetal.
  2. pronominal
    1. Perdre, una planta o un òrgan vegetal, la turgència.
    2. figuradament Perdre, una persona, l’ànim; pansir-se.

■ marcir

verb fisiologia vegetal transitiu Fer perdre la frescor i la ufana a una planta o a un òrgan vegetal pronominal Perdre, una planta o un òrgan vegetal, la turgència figuradament Perdre, una persona, l’ànim pansir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcolfa

■ marcolfa

femení Dona menyspreable, poc honesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marcòlic

■ marcòlic

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies Lilium martagon , de fulles lanceolades i verticillades i flors rosades i pèndules, en raïm
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mardà

■ mardà

masculí zoologia Ovella mascle marrà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marduix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marduix</title>

Partició sil·làbica: mar_duix
Etimologia: de l’àr. hispànic mųrdadûš, àr. mardaqûš, íd., i aquest probablement del gr. amárakos, íd.
    masculí
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia de la família de les labiades (Origanum majorana), aromàtica, de fulles ovals i flors blanques o rosades, en glomèruls, conreada com a planta medicinal.
  2. ja et conec, herbeta, que et dius marduix Frase que hom adreça a algú per indicar-li que li ha descobert les intencions.

■ marduix

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia de la família de les labiades Origanum majorana , aromàtica, de fulles ovals i flors blanques o rosades, en glomèruls, conreada com a planta medicinal ja et conec, herbeta, que et dius marduix Frase que hom adreça a algú per indicar-li que li ha descobert les intencions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marduixí

■ marduixí

masculí botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les resedàcies Reseda odorata , de fulles ovades o lanceolades, flors blanques i oloroses i fruits capsulars
Traducció