Es mostren 88954 resultats

marcgravina

marcgravina

Traducció

marcià
| marciana

marcià
| marciana

marcial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mar_ci_al
Etimologia: del ll. martialis, der. de Mars, Martis, déu de la guerra 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
    1. Que té un caràcter guerrer, propi del guerrer, del militar. Caminar amb un aire marcial.
    2. arts marcials esports Nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d’origen oriental i que se centren en tres de fonamentals: judo, karate i taekwondo.
  1. farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la preparació farmacèutica feta a base de ferro.

marcial

marcialitat

marcialitat

marcialment

marcialment

marciment

marciment

marcionita


<title type="display">marcionita</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mar_ci_o_ni_ta
Body
    història eclesiàstica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Marció o als marcionites.
  2. masculí i femení Membre de l’església fundada per Marció (segle II), estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia, que acabà essent absorbida pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques.

marcionita

Traducció

marcir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marcir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. marcēre, íd. 1a font: c. 1450
Body
    verb fisiologia vegetal
  1. transitiu Fer perdre la frescor i la ufana a una planta o a un òrgan vegetal.
  2. pronominal
    1. Perdre, una planta o un òrgan vegetal, la turgència.
    2. figuradament Perdre, una persona, l’ànim; pansir-se.

marcir

marcolfa

marcolfa

marcòlic

marcòlic