Es mostren 88954 resultats

■ mardà

■ mardà

masculí zoologia Ovella mascle marrà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marduix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marduix</title>

Partició sil·làbica: mar_duix
Etimologia: de l’àr. hispànic mųrdadûš, àr. mardaqûš, íd., i aquest probablement del gr. amárakos, íd.
    masculí
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia de la família de les labiades (Origanum majorana), aromàtica, de fulles ovals i flors blanques o rosades, en glomèruls, conreada com a planta medicinal.
  2. ja et conec, herbeta, que et dius marduix Frase que hom adreça a algú per indicar-li que li ha descobert les intencions.

■ marduix

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia de la família de les labiades Origanum majorana , aromàtica, de fulles ovals i flors blanques o rosades, en glomèruls, conreada com a planta medicinal ja et conec, herbeta, que et dius marduix Frase que hom adreça a algú per indicar-li que li ha descobert les intencions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marduixí

■ marduixí

masculí botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les resedàcies Reseda odorata , de fulles ovades o lanceolades, flors blanques i oloroses i fruits capsulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mare


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mare</title>

Homòfon: mara
Etimologia: del ll. mater, -tris, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Dona o femella que ha tingut un fill o uns quants, especialment respecte a aquests.
    2. [usat sovint adjectivalment] figuradament Nom aplicat a certs fenòmens col·lectius, certes institucions, etc., que hom considera fonamentals per a l’existència humana. La mare pàtria. La terra és la nostra mare comuna.
    3. catolicisme Títol donat a certes religioses. La mare abadessa, priora, superiora.
    4. abella mare apicultura Abella reina.
    5. ai, mare! Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.
    6. mare adoptiva per extensió Dona que ha adoptat un fill.
    7. Mare de Déu cristianisme Títol més antic donat a Maria, mare de Jesús, que sol anar acompanyat de diverses adjectivacions o advocacions. La Mare de Déu d’Agost, de Setembre. La Mare de Déu del Roser. La Mare de Déu de Montserrat.
    8. mare de dia sociologia Persona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d’atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.
    9. mare de llet per extensió Dida.
    10. mare política Sogra.
    11. reina mare Mare del rei regnant.
  2. per extensió
    1. anatomia animal Úter.
    2. per analogia Séquia, rec, etc., principal d’on surten o a on desguassen els secundaris.
    3. per analogia construcció Claveguera mestra.
    4. eixir de mare antigament Avortar.
    5. eixir (o sortir) de mare (un riu) per analogia Desbordar-se.
    6. eixir (o sortir) de mare figuradament Exaltar-se molt, exasperar-se.
    7. tornar les aigües a mare figuradament Tornar a anar les coses com ho feien abans d’un canvi o trastorn.
    8. treure (algú) de mare figuradament Fer-lo eixir de mare.
  3. figuradament
    1. [usat només fent referència a coses designades per un nom femení] Causa, origen. L’experiència és la mare de la ciència. Grècia, mare de les arts.
    2. mares (o mare) del vi (o del vinagre, etc.) viticultura, indústries vinícoles Solatge que fan diverses substàncies líquides alcohòliques, el qual conté els microorganismes capaços de produir les transformacions enzimàtiques que possibiliten la fermentació.
  4. mare del rovelló botànica Nom donat a diversos bolets micorrízics, associats al pi, que, malgrat no ser apreciats, fructifiquen al mateix temps que els rovellons o els pinetells.
  5. ictiologia
    1. mare d’arfa Moll reial.
    2. mare d’anfós Moll reial.
    3. mare de lluç Llúcera.
    4. mare de moll Moll reial.
  6. marina, marítim Ànima d’un cap o corda.
  7. nàutica
    1. ferm 6 1.
    2. mare del timó Part superior del fusell del timó on la canya o arjau s’ajunta amb l’arbre del timó.

■ mare

femení Dona o femella que ha tingut un fill o uns quants, especialment respecte a aquests usat sovint adjectivalment figuradament Nom aplicat a certs fenòmens collectius, certes institucions, etc, que hom considera fonamentals per a l’existència humana La mare pàtria La terra és la nostra mare comuna catolicisme Títol donat a certes religioses La mare abadessa, priora, superiora abella mare apicultura Abella reina ai, mare Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc mare adoptiva per extensió Dona que ha adoptat un fill Mare de Déu cristianisme Títol més antic donat a Maria, mare…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mare-selva

■ mare-selva

femení botànica Lligabosc Xuclamel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marea</title>

Partició sil·làbica: ma_re_a
Etimologia: del fr. marée, íd., der. ant. del ll. mare ‘mar’ 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
  1. oceanografia
    1. Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna. Segons les fases rep els noms de marea entrant, o flux, marea sortint, o reflux, marea alta, quan el flux arriba al nivell màxim, i marea baixa, quan és al nivell mínim.
    2. marea morta (o de quadratura) Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i el Sol quan es troben en quadratura.
    3. marea negra Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
    4. marea roja (o vermella) Acumulació, en una àrea marina, d’un nombre suficient de dinòfits per a fer que l’aigua es torni vermellosa i a vegades tòxica per als organismes filtradors, per als peixos, etc.
    5. marea viva (o de sizígia) Marea alta de gran amplitud que s’esdevé quan les atraccions gravitatòries de la Lluna i el Sol actuen en una mateixa direcció.
  2. marea atmosfèrica (o baromètrica) geofísica Variació de la pressió atmosfèrica terrestre deguda a les accions del Sol i de la Lluna.

■ marea

femení oceanografia Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna Segons les fases rep els noms de marea entrant , o flux, marea sortint , o reflux, marea alta , quan el flux arriba al nivell màxim, i marea baixa , quan és al nivell mínim marea morta o de quadratura Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i el Sol quan es troben en quadratura marea negra Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mareal

■ mareal

adjectiu geofísica Relatiu o pertanyent a la marea
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marededeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marededeu</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia marededéu]

Partició sil·làbica: ma_re_de_deu
Etimologia: aglutinació de Mare de Déu, aplicada a les imatges de Maria
femení Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada. Les marededeus trobades.

■ marededeu

femení Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada Les marededeus trobades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maregassa

■ maregassa

femení oceanografia i marina, marítim Mar amb onades que oscillen entre 2,5 i 4 m, que constitueix el grau 5 de l’escala de Douglas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mareig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mareig</title>

Partició sil·làbica: ma_reig
Etimologia: de marejar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. patologia Malestar general indeterminat, acompanyat sovint de nàusees, pal·lidesa i sudoració freda i, de vegades també, de vòmits, mal de cap, vertigen i ansietat.
  2. figuradament Tothom em parlava alhora: quin mareig!

■ mareig

masculí patologia Malestar general indeterminat, acompanyat sovint de nàusees, pallidesa i sudoració freda i, de vegades també, de vòmits, mal de cap, vertigen i ansietat figuradament Tothom em parlava alhora quin mareig
Informació complementària
Traducció