Es mostren 88953 resultats

■ anca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anca</title>

Etimologia: del germ. fràncic *hanka ‘flanc o costat d’una persona o animal’, probablement a través d’un ll. vg. *hanca, germanisme de l’argot militar 1a font: s. XIII
    femení
  1. anatomia animal
    1. Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
    2. Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega.
  2. entomologia Primer artell de la pota dels insectes, entre el tòrax i el fèmur.
  3. marina, marítim
    1. Part exterior del buc d’alguns vaixells amb popa arquejada, a banda i banda del codast, sota la part arquejada.
    2. Aleta.

■ anca

femení anatomia animal Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega entomologia Primer artell de la pota dels insectes, entre el tòrax i el fèmur marina, marítim Part exterior del buc d’alguns vaixells amb popa arquejada, a banda i banda del codast, sota la part arquejada Aleta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anca-rossegant

■ anca-rossegant

adjectiu Abatut, alacaigut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancada

■ ancada

femení Cop donat amb les anques, culada marina, marítim Conjunt de les quadernes de l’anca d’una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancat
| ancada

■ ancat
| ancada

adjectiu Que té les anques grosses Una mula ancada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ancessor
| ancessora


<title type="display">ancessor</title>

Etimologia: forma sincopada de antecessor
  1. masculí i femení Ascendent, avantpassat.
  2. masculí biologia Ésser viu d’un període geològic antic, considerat progenitor d’individus d’existència més recent o actual.

ancessor
| ancessora

masculí i femení Ascendent, avantpassat masculí biologia Ésser viu d’un període geològic antic, considerat progenitor d’individus d’existència més recent o actual
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancestral

■ ancestral

adjectiu Avial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancestre

■ ancestre

masculí Ascendent o avantpassat remot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancià
| anciana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ancià</title>

Partició sil·làbica: an_ci_à
Etimologia: del fr. ancien ‘antic, vell’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té molts anys, dit d’un home o d’una dona.
  2. masculí i femení Persona de molts anys.
  3. masculí cristianisme Nom d’una dignitat o una funció de govern, principalment col·legial.

■ ancià
| anciana

adjectiu Que té molts anys, dit d’un home o d’una dona masculí i femení Persona de molts anys masculí cristianisme Nom d’una dignitat o una funció de govern, principalment collegial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancianitat

■ ancianitat

femení Vellesa, edat avançada Antiguitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ancil1

ancil1

masculí història Entre els romans, escut sagrat que creien caigut del cel, venerat pels sacerdots salis Vegeu també ancil 2