Es mostren 88954 resultats

margàric
| margàrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">margàric</title>

Accessory
Etimologia: del gr. márgaros ‘nacre; ostra’, a causa del color nacrat que presenta aquesta substància
Body
    adjectiu química orgànica
  1. Relatiu o pertanyent a l’àcid margàric.
  2. àcid margàric Àcid heptadecanoic, de fórmula CH3(CH2) 15COOH, àcid gras.

margàric
| margàrica

margarida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">margarida</title>

Accessory
Etimologia: del ll. margarita, i aquest, del gr. margarýtēs ‘perla’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    femení
  1. obsolet perla 1.
  2. botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Chrysanthemum frutescens), de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.
  3. botànica i jardineria Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida, com ara la margarida africana (Arctotis stoechadifolia) i la margarida de flor gran (Chrysanthemum maximum).
  4. marina, marítim
    1. Nus mariner que hom fa per tal d’escurçar provisionalment un cap o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada.
    2. Cadascun dels nusos que hi ha a la corda d’un escandall, d’una corredora.
  5. oficis manuals i informàtica Roda d’un material flexible i de forma que recorda la flor homònima, que porta a la perifèria dels “pètals” els caràcters que per percussió, a través d’una cinta tintada, imprimeixen el paper en algunes màquines d’escriure i en algunes impressores.

margarida

margarideta

margarideta

margaridoia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">margaridoia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mar_ga_ri_do_ia
Etimologia: de margarida 1a font: 1617
Body
femení botànica Gènere d’herbes de la família de les compostes (Bellis sp), amb fulles simples, espatulades o ovalades, en roseta basal, i amb capítols de lígules blanques, purpúries o rosades i de disc groc.

margaridoia

margarina

margarina

margarita

margarita

marge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marge</title>

Accessory
Etimologia: del ll. margo, -ĭnis, íd., ‘vora, vorera’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    [plural marges o, antic i dialectal, màrgens] masculí
    1. Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Un camí entre marges.
    2. especialment agricultura Vora d’un terreny que forma graó o desnivell.
    3. agricultura Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
    4. Vora d’arbres que hi ha prop del corrent d’un riu.
    5. al marge locució adverbial figuradament Sense participació en alguna cosa, bé voluntàriament bé per la voluntat d’altri. Durant tota la discussió, ell s’ha mantingut al marge.
  1. construcció Peça, generalment de fusta, que hom posa formant una mica de volada a la vora dels graons d’una escala d’obra.
  2. economia
    1. Diferència entre el preu de cost i el de venda d’un producte.
    2. figuradament Possibilitat addicional d’acció de què hom disposa. Aquesta pròrroga ens dona un marge per a preparar-nos. Deixem-li un marge de reflexió.
    3. marge comercial Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d’un producte.
    4. marge de benefici Marge que resta a l’empresari.
  3. escriptura i arts gràfiques
    1. Cadascun del espais blancs que hom deixa tot al volt d’una pàgina escrita o impresa.
    2. especialment Espai blanc de la dreta o de l’esquerra d’una pàgina escrita. Anota-ho al marge.
  4. meteorologia Part lateral d’un sistema nuvolós.

marge

margenada

margenada

margenal

margenal

margenar

margenar

Informació complementària