Es mostren 88954 resultats

■ margàric
| margàrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">margàric</title>

Etimologia: del gr. márgaros ‘nacre; ostra’, a causa del color nacrat que presenta aquesta substància
    adjectiu química orgànica
  1. Relatiu o pertanyent a l’àcid margàric.
  2. àcid margàric Àcid heptadecanoic, de fórmula CH3(CH2) 15COOH, àcid gras.

■ margàric
| margàrica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a l’àcid margàric àcid margàric Àcid heptadecanoic, de fórmula CH 3 CH 2 1 5 COOH, àcid gras
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margarida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">margarida</title>

Etimologia: del ll. margarita, i aquest, del gr. margarýtēs ‘perla’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. obsolet perla 1.
  2. botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Chrysanthemum frutescens), de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.
  3. botànica i jardineria Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida, com ara la margarida africana (Arctotis stoechadifolia) i la margarida de flor gran (Chrysanthemum maximum).
  4. marina, marítim
    1. Nus mariner que hom fa per tal d’escurçar provisionalment un cap o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada.
    2. Cadascun dels nusos que hi ha a la corda d’un escandall, d’una corredora.
  5. oficis manuals i informàtica Roda d’un material flexible i de forma que recorda la flor homònima, que porta a la perifèria dels “pètals” els caràcters que per percussió, a través d’una cinta tintada, imprimeixen el paper en algunes màquines d’escriure i en algunes impressores.

■ margarida

femení obsolet perla 1 botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Chrysanthemum frutescens , de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc botànica i jardineria Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida, com ara la margarida africana Arctotis stoechadifolia i la margarida de flor gran Chrysanthemum maximum marina, marítim Nus mariner que hom fa per tal d’escurçar provisionalment un cap o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada Cadascun dels nusos que hi ha a la corda d’un escandall, d’una corredora…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margarideta

■ margarideta

femení botànica Margaridoia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margaridoia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">margaridoia</title>

Partició sil·làbica: mar_ga_ri_do_ia
Etimologia: de margarida 1a font: 1617
femení botànica Gènere d’herbes de la família de les compostes (Bellis sp), amb fulles simples, espatulades o ovalades, en roseta basal, i amb capítols de lígules blanques, purpúries o rosades i de disc groc.

■ margaridoia

femení botànica Gènere d’herbes de la família de les compostes Bellis sp , amb fulles simples, espatulades o ovalades, en roseta basal, i amb capítols de lígules blanques, purpúries o rosades i de disc groc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margarina

■ margarina

femení alimentació, indústries alimentàries Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margarita

■ margarita

femení antigament margarida 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marge</title>

Etimologia: del ll. margo, -ĭnis, íd., ‘vora, vorera’ 1a font: 1272, CTort.
    [plural marges o, antic i dialectal, màrgens] masculí
    1. Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Un camí entre marges.
    2. especialment agricultura Vora d’un terreny que forma graó o desnivell.
    3. agricultura Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
    4. Vora d’arbres que hi ha prop del corrent d’un riu.
    5. al marge locució adverbial figuradament Sense participació en alguna cosa, bé voluntàriament bé per la voluntat d’altri. Durant tota la discussió, ell s’ha mantingut al marge.
  2. construcció Peça, generalment de fusta, que hom posa formant una mica de volada a la vora dels graons d’una escala d’obra.
  3. economia
    1. Diferència entre el preu de cost i el de venda d’un producte.
    2. figuradament Possibilitat addicional d’acció de què hom disposa. Aquesta pròrroga ens dona un marge per a preparar-nos. Deixem-li un marge de reflexió.
    3. marge comercial Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d’un producte.
    4. marge de benefici Marge que resta a l’empresari.
  4. escriptura i arts gràfiques
    1. Cadascun del espais blancs que hom deixa tot al volt d’una pàgina escrita o impresa.
    2. especialment Espai blanc de la dreta o de l’esquerra d’una pàgina escrita. Anota-ho al marge.
  5. meteorologia Part lateral d’un sistema nuvolós.

■ marge

plural marges o, antic i dialectal , màrgens masculí Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó Un camí entre marges especialment agricultura Vora d’un terreny que forma graó o desnivell agricultura Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades Vora d’arbres que hi ha prop del corrent d’un riu al marge locució adverbial figuradament Sense participació en alguna cosa, bé voluntàriament bé per la voluntat d’altri Durant tota la discussió, ell s’ha mantingut al marge construcció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margenada

■ margenada

femení Paret de contenció d’un marge Marge gros plantat d’herba o arbusts Margenada de defensa margenada seca Margenada feta de paret seca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margenal

■ margenal

masculí Lloc abundant de marges marge 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margenar

■ margenar

verb transitiu Fer marges
Informació complementària
Traducció