Es mostren 88954 resultats

■ margener
| margenera

■ margener
| margenera

adjectiu Que es fa en els marges, vora els marges Flors margeneres suro margener o simplement margener Surera que es fa en els marges masculí i femení Persona que fa marges de paret seca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ margenera

■ margenera

femení botànica Bracera
Gran Diccionari de la llengua catalana

màrgid
| màrgida


<title type="display">màrgid</title>

    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça màrgida.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça màrgida.
  3. raça màrgida Raça d’amerindis dolicocèfals de talla inferior a la mitjana i nas ample que ocupa diverses àrees a Califòrnia i al litoral del golf de Mèxic.

màrgid
| màrgida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça màrgida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça màrgida raça màrgida Raça d’amerindis dolicocèfals de talla inferior a la mitjana i nas ample que ocupa diverses àrees a Califòrnia i al litoral del golf de Mèxic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marginació

■ marginació

femení Acció de marginar o de marginar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marginador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marginador</title>

Etimologia: de marginar
    masculí
  1. màquines i instruments d’oficina En les màquines d’escriure, regulador de marges.
  2. fotografia Doble regle escairat i mòbil, articulat en un tauler, que serveix per a subjectar el paper fotogràfic en la posició correcta durant el tiratge de les còpies.

■ marginador

masculí màquines i instruments d’oficina En les màquines d’escriure, regulador de marges fotografia Doble regle escairat i mòbil, articulat en un tauler, que serveix per a subjectar el paper fotogràfic en la posició correcta durant el tiratge de les còpies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marginal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marginal</title>

Etimologia: del b. ll. marginalis, íd. 1a font: 1629
    adjectiu
    1. Que és al límit, al llarg de les vores d’alguna cosa.
    2. escriptura i arts gràfiques Que és al marge d’un escrit, d’un imprès.
    3. nota marginal En un llibre, nota escrita o impresa en els marges laterals.
  2. Propi de les persones o els grups socials marginats. Barris marginals.
  3. figuradament Secundari, accessori. Circumstàncies marginals.
  4. economia
    1. En competència perfecta, dit de la unitat de producció en què el cost i el preu de venda dels productes són iguals, és a dir, en què no hi ha beneficis.
    2. eficàcia marginal Increment de benefici que els inversors esperen obtenir de l’aplicació d’una unitat més de capital invertit.
  5. entomologia Dit de la zona o vora externa de les ales dels insectes.

■ marginal

adjectiu Que és al límit, al llarg de les vores d’alguna cosa escriptura i arts gràfiques Que és al marge d’un escrit, d’un imprès nota marginal En un llibre, nota escrita o impresa en els marges laterals Propi de les persones o els grups socials marginats Barris marginals figuradament Secundari, accessori Circumstàncies marginals economia En competència perfecta, dit de la unitat de producció en què el cost i el preu de venda dels productes són iguals, és a dir, en què no hi ha beneficis eficàcia marginal Increment de benefici que els inversors esperen obtenir de l’aplicació d’una unitat més…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

marginalisme

marginalisme

masculí economia Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l’anàlisi marginal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marginalitat

■ marginalitat

femení Qualitat de marginal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marginament

■ marginament

masculí Marginació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marginar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marginar</title>

Etimologia: del ll. marginare, íd.
    verb
  1. transitiu Deixar o establir marge en un llibre, un escrit, etc. Marginar un paràgraf.
    1. transitiu sociologia Dins una comunitat social, donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent, impedir la plena integració. La mateixa societat que els explota, els margina.
    2. pronominal S’ha marginat de la vida política.
  3. transitiu Deixar de banda, ometre, evitar de tractar. Certs temes foren hàbilment marginats pel president.

■ marginar

verb transitiu Deixar o establir marge en un llibre, un escrit, etc Marginar un paràgraf transitiu sociologia Dins una comunitat social, donar a algú un tracte discriminatori i excloent, impedir la plena integració La mateixa societat que els explota, els margina pronominal S’ha marginat de la vida política transitiu Deixar de banda, ometre, evitar de tractar Certs temes foren hàbilment marginats pel president
Informació complementària
Traducció