Es mostren 88954 resultats

■ marialluïsa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marialluïsa</title>

Partició sil·làbica: ma_ri_a_llu_ï_sa
Etimologia: del nom de la reina Maria Lluïsa, muller del rei Carles IV d’Espanya, a qui dedicaren aquesta planta
femení botànica, jardineria i farmàcia, indústria farmacèutica Planta arbustiva de la família de les verbenàcies (Lippia triphylla), de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i flors liles en inflorescències paniculars terminals; les fulles són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives.

■ marialluïsa

femení botànica , jardineria i farmàcia, indústria farmacèutica Planta arbustiva de la família de les verbenàcies Lippia triphylla , de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i flors liles en inflorescències paniculars terminals les fulles són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mariando
| marianda

mariando
| marianda

adjectiu i masculí i femení De Maria de la Salut Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

marícoles

marícoles

masculí zoologia plural Subordre de turbellaris triclàdides que reuneix famílies marines singular Turbellari del subordre dels marícoles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maridable

■ maridable

adjectiu femení Que està en estat de maridar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

maridada


<title type="display">maridada</title>

Etimologia: de maridar 1a font: 1381
    adjectiu femení
  1. Dit de la dona unida en matrimoni.
  2. cobla maridada poètica Forma especial de rima antiga, obtinguda en els finals de versos parells per la successió de les formes plana i aguda d’una mateixa paraula.

maridada

adjectiu femení Dit de la dona unida en matrimoni cobla maridada poètica Forma especial de rima antiga, obtinguda en els finals de versos parells per la successió de les formes plana i aguda d’una mateixa paraula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maridadora

■ maridadora

adjectiu femení Maridable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maridar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maridar</title>

Etimologia: del ll. maritare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Casar una dona. Volen maridar la filla amb aquell xicot.
    2. pronominal Prendre marit la dona. Es va maridar ben jove.
  2. transitiu figuradament Unir, enllaçar, íntimament. Pocs arriben a maridar els sentiments amb la raó.

■ maridar

verb transitiu Casar una dona Volen maridar la filla amb aquell xicot pronominal Prendre marit la dona Es va maridar ben jove transitiu figuradament Unir, enllaçar, íntimament Pocs arriben a maridar els sentiments amb la raó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maridatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maridatge</title>

Etimologia: de maridar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Casament d’una dona.
  2. figuradament Unió, enllaç, íntims.
  3. història A la corona catalanoaragonesa, del segle XIII al XVIII, exacció que rebia el rei sobre els vassalls per a recollir cabals destinats al dot d’una filla o una germana.

■ maridatge

masculí Casament d’una dona figuradament Unió, enllaç, íntims història A la corona catalanoaragonesa, del segle XIII al XVIII, exacció que rebia el rei sobre els vassalls per a recollir cabals destinats al dot d’una filla o una germana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maridet

■ maridet

masculí Petit braser per a escalfar els peus, el llit, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

marier
| mariera

marier
| mariera

adjectiu i masculí i femení Mariando