Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ marramau

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marramau</title>

Partició sil·làbica: mar_ra_mau
Etimologia: variant de marrameu

masculí Marrameu.

■ marramau

masculí Marrameu

■ marrameu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrameu</title>

Partició sil·làbica: mar_ra_meu
Etimologia: imitació de la veu del gat

masculí Crit del gat, especialment quan està enfurismat.

■ marrameu

masculí Crit del gat, especialment quan està enfurismat

■ marranada¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranada</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de marrà¹ 1a font: s. XX, Ruyra

femení marraneria¹.

Vegeu també:
marranada²

■ marranada¹

femení marraneria 1 Vegeu també marranada 2

■ marranada²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranada</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del cast. marranada, íd. (v. marrà²) 1a font: s. XX

femení Porcada.

Vegeu també:
marranada¹

■ marranada²

femení Porcada Vegeu també marranada 1

■ marranejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranejar</title>

Etimologia: de marrà¹

verb intransitiu Fer una marraneria. Marraneja perquè li han pres el xumet.

■ marranejar

verb intransitiu Fer una marraneria Marraneja perquè li han pres el xumet

■ marraneria¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraneria</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: mar_ra_ne_ri_a
Etimologia: de marrà¹

femení Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc.

Vegeu també:
marraneria²

■ marraneria¹

femení Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc Vegeu també marraneria 2

■ marraneria²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraneria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del cast. marranería, íd. (v. marrà²)

femení marranada².

Vegeu també:
marraneria¹

■ marraneria²

femení marranada 2 Vegeu també marraneria 1

■ marranís

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranís</title>

Etimologia: de marrà¹

masculí [plural marranissos] zoologia Marrà que hom castra i engreixa per vendre’l per carn.

■ marranís

masculí plural marranissos zoologia Marrà que hom castra i engreixa per vendre’l per carn

■ marranxa¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranxa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: relacionat amb marrà¹

femení anatomia animal Astràgal.

Vegeu també:
marranxa²

■ marranxa¹

femení anatomia animal Astràgal Vegeu també marranxa 2

■ marranxa²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranxa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. marranxa¹

femení

Garrafa.
Recipient per a repartir la llet a domicili; lletera.

Vegeu també:

marranxa¹

■ marranxa²

femení Garrafa Recipient per a repartir la llet a domicili lletera Vegeu també marranxa 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ marramau

■ marrameu

■ marranada1

■ marranada2

■ marranejar

■ marraneria1

■ marraneria2

■ marranís

■ marranxa1

■ marranxa2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ marranada¹

■ marranada²

■ marraneria¹

■ marraneria²

■ marranxa¹

■ marranxa²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia