Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ marradejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marradejar</title>

Etimologia: de marrada

verb intransitiu Fer marrada; marrar.

■ marradejar

verb intransitiu Fer marrada marrar

■ marraix

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraix</title>

Partició sil·làbica: mar_raix
Etimologia: del cast. marrajo ‘astut, marraix’, d’origen incert, potser d’un nom hipocorístic del gat 1a font: 1802

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels isúrids (Lamna nasus), d’un color gris blavós i blanc, amb l’aleta en forma de mitja lluna.

■ marraix

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels isúrids Lamna nasus , d’un color gris blavós i blanc, amb l’aleta en forma de mitja lluna

■ marraixa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraixa</title>

Partició sil·làbica: mar_rai_xa
Etimologia: variant de morratxa 1a font: 1345

femení

dialectal càntir 1.
dialectal Garrafa.

■ marraixa

femení dialectal càntir 1 dialectal Garrafa

■ marramau

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marramau</title>

Partició sil·làbica: mar_ra_mau
Etimologia: variant de marrameu

masculí Marrameu.

■ marramau

masculí Marrameu

■ marrameu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrameu</title>

Partició sil·làbica: mar_ra_meu
Etimologia: imitació de la veu del gat

masculí Crit del gat, especialment quan està enfurismat.

■ marrameu

masculí Crit del gat, especialment quan està enfurismat

■ marranada¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranada</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de marrà¹ 1a font: s. XX, Ruyra

femení marraneria¹.

Vegeu també:
marranada²

■ marranada¹

femení marraneria 1 Vegeu també marranada 2

■ marranada²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranada</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del cast. marranada, íd. (v. marrà²) 1a font: s. XX

femení Porcada.

Vegeu també:
marranada¹

■ marranada²

femení Porcada Vegeu també marranada 1

■ marranejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marranejar</title>

Etimologia: de marrà¹

verb intransitiu Fer una marraneria. Marraneja perquè li han pres el xumet.

■ marranejar

verb intransitiu Fer una marraneria Marraneja perquè li han pres el xumet

■ marraneria¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraneria</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: mar_ra_ne_ri_a
Etimologia: de marrà¹

femení Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc.

Vegeu també:
marraneria²

■ marraneria¹

femení Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc Vegeu també marraneria 2

■ marraneria²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraneria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del cast. marranería, íd. (v. marrà²)

femení marranada².

Vegeu també:
marraneria¹

■ marraneria²

femení marranada 2 Vegeu també marraneria 1