Es mostren 88954 resultats

■ martellejat

■ martellejat

masculí oficis manuals Acabat de formes lleugerament irregulars fet a base de cops de martell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martellet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martellet</title>

Etimologia: de martell
    masculí
  1. Martell petit.
  2. armament Martell.
  3. música Peça de fusta, en forma de martell de cap ovalat, coberta de feltre, que va connectada per un mecanisme a cadascuna de les tecles del piano.
  4. tecnologia Peça que, en la màquina jacquard, pitja la llanterna del cilindre.
  5. indústria tèxtil Peça del mecanisme de paratrama d’un teler.

■ martellet

masculí Martell petit armament Martell música Peça de fusta, en forma de martell de cap ovalat, coberta de feltre, que va connectada per un mecanisme a cadascuna de les tecles del piano tecnologia Peça que, en la màquina jacquard, pitja la llanterna del cilindre indústria tèxtil Peça del mecanisme de paratrama d’un teler
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martensita

■ martensita

femení metallúrgia Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

martensític
| martensítica


<title type="display">martensític</title>

    adjectiu metal·lúrgia
  1. Relatiu o pertanyent a la martensita.
  2. Dit de l’acer que conté martensita.
  3. transformació martensítica Transformació amb canvi de fase produïda d’una manera molt ràpida i sense difusió atòmica.

martensític
| martensítica

adjectiu metallúrgia Relatiu o pertanyent a la martensita Dit de l’acer que conté martensita transformació martensítica Transformació amb canvi de fase produïda d’una manera molt ràpida i sense difusió atòmica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martinenc
| martinenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martinenc</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) o de Sobremunt (Lluçanès).
  2. adjectiu agricultura Dit del fruit que neix o madura per Sant Martí. Figues martinenques.
  3. masculí botànica Roure martinenc.

■ martinenc
| martinenca

adjectiu i masculí i femení Del barri de Sant Martí de Provençals Barcelona, de Sant Martí Sarroca Alt Penedès o de Sobremunt Lluçanès adjectiu agricultura Dit del fruit que neix o madura per Sant Martí Figues martinenques masculí botànica Roure martinenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martinet1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martinet</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, podria tractar-se de l’oc. martelet ‘martellet’, o gascó marteret, dissimilat en *martenet per influx del nom de sant Martí, en record de la capa tallada pel sant amb un cop d’espasa per compartir-la amb un pobre, segons la llegenda 1a font: 1363
    masculí
  1. tecnologia i metal·lúrgia Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
  2. construcció Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl.
  3. música Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí.



    4. Vegeu també:
    martinet2

■ martinet1

masculí tecnologia i metallúrgia Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall collocat en una enclusa construcció Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl música Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí Vegeu també martinet 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martinet2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martinet</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del fr. martinet, variant del nom fr. ant. oiseau Saint Martin, d’etimologia incerta
masculí ornitologia Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids. Cal destacar-ne el martinet blanc (Egretta garzetta), el martinet de nit (o de garrofera, o d’olivera) (Nycticorax nycticorax), el martinet menut (Ixobrychus minutus) i el martinet ros (Ardeola ralloides).


Vegeu també:
martinet1

■ martinet2

masculí ornitologia Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids Cal destacar-ne el martinet blanc Egretta garzetta , el martinet de nit o de garrofera , o d’olivera Nycticorax nycticorax , el martinet menut Ixobrychus minutus i el martinet ros Ardeola ralloides Vegeu també martinet 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

martinetenc
| martinetenca

martinetenc
| martinetenca

adjectiu i masculí i femení De Martinet Baixa Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martingala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martingala</title>

Etimologia: del fr. martingale ‘fons d’una mena de calces que s’atacaven pel darrere’, probable alteració de martigale ‘del poble de Martigues’, a la Provença, a causa del conservadorisme dels costums i vestits rústics dels seus habitants en situació molt aïllada 1a font: s. XVI
    femení
  1. indumentària Peça de vestir dels homes d’armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus.
  2. Corretja que porta el cavall ensellat, que va des del cinglador fins a sota la gola del cavall.
    1. jocs d’entreteniment Jugada del joc del monte en què s’apunta a tres cartes contra una.
    2. figuradament Trampa, engany. No em vinguis amb martingales.
    3. figuradament Tripijoc.
  4. matemàtiques Procés estocàstic de Markov {Xn} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t, té una esperança condicionada E[Xtn, Xt1, Xt2, ..., Xtn-1]=Xtn-1, essent aquest el valor pres en l’instant tn-1.

■ martingala

femení indumentària Peça de vestir dels homes d’armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus Corretja que porta el cavall ensellat, que va des del cinglador fins a sota la gola del cavall jocs d’entreteniment Jugada del joc del monte en què s’apunta a tres cartes contra una figuradament Trampa, engany No em vinguis amb martingales figuradament Tripijoc matemàtiques Procés estocàstic de Markov { X n } que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t , té una esperança…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màrtir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màrtir</title>

Etimologia: del ll. ecl. martyr, -ўris, íd., i aquest, del gr. mártys, mártyros ‘testimoni, màrtir’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí i femení
  1. cristianisme Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist.
  2. per extensió
    1. Persona que pateix mort o persecució per la seva fidelitat a una causa.
    2. Persona que pateix un suplici immerescut.
  3. figuradament Persona que algú o alguna cosa turmenta. És un màrtir del seu ideal.

■ màrtir

masculí i femení cristianisme Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist per extensió Persona que pateix mort o persecució per la seva fidelitat a una causa Persona que pateix un suplici immerescut figuradament Persona que algú o alguna cosa turmenta És un màrtir del seu ideal
Informació complementària
Traducció