Es mostren 88940 resultats

■ matinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matinada</title>

Etimologia: de matinar 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. Començament del dia; alba.
  2. de la matinada Expressió que hom aplica a les hores de la nit passades les dotze. He tornat a casa a les dues de la matinada.
  3. fer matinada (o prendre la matinada) Llevar-se més tard de l’hora acostumada.

■ matinada

femení Començament del dia alba de la matinada Expressió que hom aplica a les hores de la nit passades les dotze He tornat a casa a les dues de la matinada fer matinada o prendre la matinada Llevar-se més tard de l’hora acostumada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matinador
| matinadora

■ matinador
| matinadora

adjectiu Matiner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matinal

■ matinal

adjectiu Relatiu o pertanyent al matí o a la matinada La brisa matinal La missa matinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matinar</title>

Etimologia: de matí 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb intransitiu
    1. Llevar-se de bon matí. Si vols ser-hi aviat hauràs de matinar.
    2. qui matina fa farina Refrany que vol dir que matinant es pot fer molta feina.
  2. ramaderia Pasturar la ramada des de punta de dia fins devers les deu del matí.

■ matinar

verb intransitiu Llevar-se de bon matí Si vols ser-hi aviat hauràs de matinar qui matina fa farina Refrany que vol dir que matinant es pot fer molta feina ramaderia Pasturar la ramada des de punta de dia fins devers les deu del matí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matiné

■ matiné

masculí plural matinés indumentària Brusa o vestit llarg, generalment d’una tela lleugera, que portaven les dones per estar per casa, especialment al matí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matinejar

■ matinejar

verb intransitiu matinar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matiner
| matinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matiner</title>

Homòfon: matiné
Etimologia: de matí 1a font: 1407
  1. adjectiu
    1. Matinal. La boira matinera entela els vidres.
    2. Que matina, que té el costum de matinar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les nou.
  2. masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids (Ophidion barbatum), de cos allargat i comprimit i amb l’extrem caudal arrodonit, propi d’aigües tropicals i temperades.
  3. masculí plural història Nom donat als facciosos que intervingueren en la segona guerra Carlina.

■ matiner
| matinera

adjectiu Matinal La boira matinera entela els vidres Que matina, que té el costum de matinar Avui has estat ben matinera No és gaire matiner es lleva cada dia a les nou masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids Ophidion barbatum , de cos allargat i comprimit i amb l’extrem caudal arrodonit, propi d’aigües tropicals i temperades masculí plural història Nom donat als facciosos que intervingueren en la segona guerra Carlina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matines


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matines</title>

Etimologia: reducció del ll. horas o bé orationes matutinas ‘hores’ o ‘pregàries matinals’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení plural
  1. litúrgia En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.
  2. haver-hi matines (o tocar matines, o ésser dia de matines, etc.) figuradament Expressions usades per a indicar que hom ha de matinar. Aneu a dormir d’hora, que demà hi ha matines.

■ matines

femení plural litúrgia En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna haver-hi matines o tocar matines , o ésser dia de matines , etc figuradament Expressions usades per a indicar que hom ha de matinar Aneu a dormir d’hora, que demà hi ha matines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matís</title>

Etimologia: de matisar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Cadascun dels tons d’un mateix color que van per graus des del més clar fins al més fosc.
  2. figuradament Variació, diferència, de grau gairebé insensible dins la unitat d’alguna cosa o entre coses molt semblants. Una veu sense matisos. En les seves paraules hi havia un cert matís irònic.

■ matís

masculí Cadascun dels tons d’un mateix color que van per graus des del més clar fins al més fosc figuradament Variació, diferència, de grau gairebé insensible dins la unitat d’alguna cosa o entre coses molt semblants Una veu sense matisos En les seves paraules hi havia un cert matís irònic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matisació

■ matisació

femení Acció de matisar l’efecte
Traducció