Es mostren 88940 resultats

■ matisar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matisar</title>

Etimologia: del b. ll. matizare, i aquest, del b. gr. lammatizō ‘graduar els tons, realçar el color’, der. del b. gr. lámma ‘matís de color’ 1a font: c. 1390
    verb transitiu
  1. Pintar, colorar, amb colors que harmonitzin els uns amb els altres, que siguin agradables a la vista. Negra taca matisada de vius colors.
  2. figuradament
    1. Introduir en alguna cosa un cert matís o diversos matisos. Matisava les seves paraules d’una peculiar sornegueria. Això que afirma tan rotundament, caldria matisar-ho una mica. L’art de matisar el to de la veu.
    2. especialment Fer ressaltar els matisos que presenta la peça musical que hom executa, la cançó o el paper que hom interpreta, etc.

■ matisar

verb transitiu Pintar, colorar, amb colors que harmonitzin els uns amb els altres, que siguin agradables a la vista Negra taca matisada de vius colors figuradament Introduir en alguna cosa un cert matís o diversos matisos Matisava les seves paraules d’una peculiar sornegueria Això que afirma tan rotundament, caldria matisar-ho una mica L’art de matisar el to de la veu especialment Fer ressaltar els matisos que presenta la peça musical que hom executa, la cançó o el paper que hom interpreta, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matisat

■ matisat

masculí indústria Acabat mat d’un metall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matissar

■ matissar

masculí geobotànica Matasser
Gran Diccionari de la llengua catalana

matisser

matisser

masculí geobotànica Matasser
Gran Diccionari de la llengua catalana

matissola

matissola

femení botànica Gitam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matitat

■ matitat

femení fisiologia i patologia So obtingut per mitjà de la percussió d’una part del cos, caracteritzat per l’elevació del to, l’abaixament de la intensitat i l’absència del timbre i de la ressonància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mató


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mató</title>

Etimologia: probablement del mateix origen que mata1, en l’aspecte de ‘cosa o massa compacta’, atès que el mot té paral·lels en altres llengües veïnes, fins en dialectes berbers, que en confirmarien el possible origen remot preromà 1a font: s. XV
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.
    2. mató de monja Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
  2. indústria tèxtil Madeixa de cotó cargolada i doblegada sobre si mateixa d’una forma adequada per a ajuntar-ne unes quantes i fer-ne paquets.

■ mató

masculí alimentació, indústries alimentàries Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet mató de monja Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó indústria tèxtil Madeixa de cotó cargolada i doblegada sobre si mateixa d’una forma adequada per a ajuntar-ne unes quantes i fer-ne paquets
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matoll

■ matoll

masculí geobotànica Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matolla

■ matolla

femení geobotànica Matoll
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matollada

■ matollada

femení geobotànica Redol de mates més espès i més alt que el del voltant