Es mostren 88954 resultats

■ matines


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matines</title>

Etimologia: reducció del ll. horas o bé orationes matutinas ‘hores’ o ‘pregàries matinals’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení plural
  1. litúrgia En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.
  2. haver-hi matines (o tocar matines, o ésser dia de matines, etc.) figuradament Expressions usades per a indicar que hom ha de matinar. Aneu a dormir d’hora, que demà hi ha matines.

■ matines

femení plural litúrgia En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna haver-hi matines o tocar matines , o ésser dia de matines , etc figuradament Expressions usades per a indicar que hom ha de matinar Aneu a dormir d’hora, que demà hi ha matines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matís</title>

Etimologia: de matisar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Cadascun dels tons d’un mateix color que van per graus des del més clar fins al més fosc.
  2. figuradament Variació, diferència, de grau gairebé insensible dins la unitat d’alguna cosa o entre coses molt semblants. Una veu sense matisos. En les seves paraules hi havia un cert matís irònic.

■ matís

masculí Cadascun dels tons d’un mateix color que van per graus des del més clar fins al més fosc figuradament Variació, diferència, de grau gairebé insensible dins la unitat d’alguna cosa o entre coses molt semblants Una veu sense matisos En les seves paraules hi havia un cert matís irònic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matisació

■ matisació

femení Acció de matisar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matisar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matisar</title>

Etimologia: del b. ll. matizare, i aquest, del b. gr. lammatizō ‘graduar els tons, realçar el color’, der. del b. gr. lámma ‘matís de color’ 1a font: c. 1390
    verb transitiu
  1. Pintar, colorar, amb colors que harmonitzin els uns amb els altres, que siguin agradables a la vista. Negra taca matisada de vius colors.
  2. figuradament
    1. Introduir en alguna cosa un cert matís o diversos matisos. Matisava les seves paraules d’una peculiar sornegueria. Això que afirma tan rotundament, caldria matisar-ho una mica. L’art de matisar el to de la veu.
    2. especialment Fer ressaltar els matisos que presenta la peça musical que hom executa, la cançó o el paper que hom interpreta, etc.

■ matisar

verb transitiu Pintar, colorar, amb colors que harmonitzin els uns amb els altres, que siguin agradables a la vista Negra taca matisada de vius colors figuradament Introduir en alguna cosa un cert matís o diversos matisos Matisava les seves paraules d’una peculiar sornegueria Això que afirma tan rotundament, caldria matisar-ho una mica L’art de matisar el to de la veu especialment Fer ressaltar els matisos que presenta la peça musical que hom executa, la cançó o el paper que hom interpreta, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matisat

■ matisat

masculí indústria Acabat mat d’un metall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matissar

■ matissar

masculí geobotànica Matasser
Gran Diccionari de la llengua catalana

matisser

matisser

masculí geobotànica Matasser
Gran Diccionari de la llengua catalana

matissola

matissola

femení botànica Gitam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matitat

■ matitat

femení fisiologia i patologia So obtingut per mitjà de la percussió d’una part del cos, caracteritzat per l’elevació del to, l’abaixament de la intensitat i l’absència del timbre i de la ressonància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mató


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mató</title>

Etimologia: probablement del mateix origen que mata1, en l’aspecte de ‘cosa o massa compacta’, atès que el mot té paral·lels en altres llengües veïnes, fins en dialectes berbers, que en confirmarien el possible origen remot preromà 1a font: s. XV
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.
    2. mató de monja Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
  2. indústria tèxtil Madeixa de cotó cargolada i doblegada sobre si mateixa d’una forma adequada per a ajuntar-ne unes quantes i fer-ne paquets.

■ mató

masculí alimentació, indústries alimentàries Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet mató de monja Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó indústria tèxtil Madeixa de cotó cargolada i doblegada sobre si mateixa d’una forma adequada per a ajuntar-ne unes quantes i fer-ne paquets
Informació complementària
Traducció