Es mostren 88940 resultats

maxil·lofacial

maxil·lofacial

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als maxillars i a la cara
Gran Diccionari de la llengua catalana

maxil·lofrontal


<title type="display">maxil·lofrontal</title>

  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als ossos frontal i maxil·lar superior.
  2. adjectiu i masculí antropologia física Dit del punt craniomètric lateral situat en el punt d’unió de la sutura maxil·lofrontal amb la vora orbitària interna.

maxil·lofrontal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als ossos frontal i maxillar superior adjectiu i masculí antropologia física Dit del punt craniomètric lateral situat en el punt d’unió de la sutura maxillofrontal amb la vora orbitària interna
Gran Diccionari de la llengua catalana

maxíl·lula

maxíl·lula

femení anatomia animal Primer parell de maxilles dels crustacis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màxim
| màxima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màxim</title>

Etimologia: del ll. maxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de magnus ‘gran’, d’una forma *mag-som-os (v. magne, major) 1a font: s. XV, Cauliach
  1. [abreviatura màx.]
    1. adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més gran possible. Altitud, profunditat, distància, màxima. No acceleris, que ja vas al màxim permès. Li han atorgat el màxim guardó. Ell és el màxim responsable de la derrota. M’ha tractat amb la màxima consideració. He fet el màxim que he pogut.
    2. femení Valor màxim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps.
    3. com a màxim locució adverbial Pel cap alt, a tot estirar.
  2. adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt.
  3. màxim de longitud astronomia Cadascuna de les semicircumferències màximes de l’esfera celeste compreses entre els dos pols de l’eclíptica.
  4. màxim relatiu (o simplement màxim) anàlisi matemàtica Valor que pren una funció f(x) en un punt x = a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.

■ màxim
| màxima

abreviatura màx adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més gran possible Altitud, profunditat, distància, màxima No acceleris, que ja vas al màxim permès Li han atorgat el màxim guardó Ell és el màxim responsable de la derrota M’ha tractat amb la màxima consideració He fet el màxim que he pogut femení Valor màxim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps com a màxim locució adverbial Pel cap alt, a tot estirar adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt màxim de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màxima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màxima</title>

Etimologia: del b. ll. (sententia) maxima ‘pensament de la més gran importància i aplicació’ 1a font: s. XV
    femení
    1. Veritat moral proposada com a regla de conducta. No escolten les divines màximes del cristianisme.
    2. per extensió Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta. La meva màxima és respectar els altres.
  2. Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.

■ màxima

femení Veritat moral proposada com a regla de conducta No escolten les divines màximes del cristianisme per extensió Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta La meva màxima és respectar els altres Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maximal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maximal</title>

Etimologia: de màxim
    adjectiu i masculí àlgebra
  1. Dit de l’element a d’un conjunt ordenat C tal, que no existeix en C cap altre element que sigui major que a.
  2. En un anell, dit de l’ideal que no és contingut en cap altre ideal que no sigui el mateix anell.

■ maximal

adjectiu i masculí àlgebra Dit de l’element a d’un conjunt ordenat C tal, que no existeix en C cap altre element que sigui major que a En un anell, dit de l’ideal que no és contingut en cap altre ideal que no sigui el mateix anell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maximalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maximalisme</title>

Etimologia: de maximal
    masculí
  1. ciències polítiques Tendència del socialisme marxista que propugna la lluita revolucionària per imposar, sense etapes prèvies, un règim basat en la propietat col·lectiva dels mitjans de producció.
  2. per extensió Dins un partit o una escola de pensament, corrent que propugna el programa més radical o màxim.

■ maximalisme

masculí ciències polítiques Tendència del socialisme marxista que propugna la lluita revolucionària per imposar, sense etapes prèvies, un règim basat en la propietat collectiva dels mitjans de producció per extensió Dins un partit o una escola de pensament, corrent que propugna el programa més radical o màxim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maximalista

■ maximalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al maximalisme masculí i femení Partidari del maximalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màximament

■ màximament

adverbi Principalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

maximització


<title type="display">maximització</title>

Partició sil·làbica: ma_xi_mit_za_ci_ó
Etimologia: de maximitzar
    femení
  1. matemàtiques
    1. Acció de maximitzar;
    2. l’efecte.
  2. economia Concepte derivat de la matemàtica introduït en l’anàlisi econòmica pel marginalisme.

maximització

femení matemàtiques Acció de maximitzar l’efecte economia Concepte derivat de la matemàtica introduït en l’anàlisi econòmica pel marginalisme
Traducció