Es mostren 88940 resultats

■ meat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meat</title>

Partició sil·làbica: me_at
Etimologia: del ll. meatus, -us ‘acció de passar, camí’, der. de meare ‘passar, circular’ 1a font: c. 1500
    masculí anatomia animal
  1. Conducte o canal natural. Meat auditiu extern. Meats nasals.
  2. Obertura d’un conducte natural. Meat urinari.

■ meat

masculí anatomia animal Conducte o canal natural Meat auditiu extern Meats nasals Obertura d’un conducte natural Meat urinari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

meatotomia

meatotomia

femení cirurgia Incisió d’un meat amb la finalitat d’eixamplar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mebendazole


<title type="display">mebendazole</title>

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat del benzimidazole, de fórmula C16H13N3O3, emprat sobretot en les infestacions per triquiuroïdeus, ascàrides i oxiürs.

mebendazole

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat del benzimidazole, de fórmula C 1 6 H 1 3 N 3 O 3 , emprat sobretot en les infestacions per triquiuroïdeus, ascàrides i oxiürs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mec
| meca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mec</title>

Etimologia: d’origen expressiu amb probable influx del ll. moechus, i aquest, del gr. moikhós ‘efeminat; adúlter’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    1. adjectiu Sense pèl. Tenia la barba meca.
    2. adjectiu i masculí Barbamec.
    3. fer el mec figuradament Fer-se veure.
  2. adjectiu figuradament Beneit, ximple.
  3. masculí ramaderia Vedell.

■ mec
| meca

adjectiu Sense pèl Tenia la barba meca adjectiu i masculí Barbamec fer el mec figuradament Fer-se veure adjectiu figuradament Beneit, ximple masculí ramaderia Vedell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meca

■ meca

femení ramaderia Vedella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mecan-

mecan-

Forma prefixada del mot grec mēkhanḗ , que significa ‘màquina’ Ex mecanitzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mecànic
| mecànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mecànic</title>

Etimologia: del ll. mechanĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mēkhanikós, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. mecànica i tecnologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la mecànica.
    2. adjectiu Dit de l’aparell o el sistema el funcionament del qual pot ésser explicat exclusivament per les lleis de la mecànica clàssica, pel fet que no hi intervenen fenòmens elèctrics, hidràulics, etc. Transmissió, amplificació, mecànica.
    3. masculí i femení Obrer que munta, repara, etc., màquines.
    4. femení Estudi de les màquines i de llur construcció i funcionament.
    5. femení Manera com funciona, actua, rutlla, un mecanisme, una cosa complicada.
    6. femení figuradament La mecànica del comportament social.
    7. femení Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics. Mecànica celeste. Mecànica clàssica. Mecànica de fluids.
    8. mecànica celeste astronomia Ciència del desplaçament dels astres.
    9. mecànica estadística Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles.
    10. mecànica quàntica mecànica quàntica Mecànica pròpia dels corpuscles que es mouen dins un espai restringit, sobretot microfísic.
    11. mecànica relativista mecànica relativista Mecànica basada en la teoria de la relativitat.
  2. adjectiu
    1. per extensió Relatiu o pertanyent al treball manual. Arts mecàniques.
    2. figuradament Dit de l’acció o del moviment d’un òrgan en què la intel·ligència, la voluntat, no pren part. Fem molts gests mecànics. El treball mecànic de la digestió.
  3. adjectiu música Dit de l’instrument que produeix sons musicals mitjançant alguna maquinària que permet d’accionar-lo sense interpretar personalment la música, com s’esdevé en el piano de maneta i en la pianola.
  4. mecànic dentista oficis manuals Protètic especialitzat en pròtesis dentals.

■ mecànic
| mecànica

mecànica i tecnologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la mecànica adjectiu Dit de l’aparell o el sistema el funcionament del qual pot ésser explicat exclusivament per les lleis de la mecànica clàssica, pel fet que no hi intervenen fenòmens elèctrics, hidràulics, etc Transmissió, amplificació, mecànica masculí i femení Obrer que munta, repara, etc, màquines femení Estudi de les màquines i de llur construcció i funcionament femení Manera com funciona, actua, rutlla, un mecanisme, una cosa complicada femení figuradament La mecànica del comportament social femení Branca de la física que estudia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mecànicament

■ mecànicament

adverbi D’una manera mecànica, per mitjà de màquina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mecanicisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mecanicisme</title>

Etimologia: de mecànic
    masculí
  1. filosofia Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
  2. medicina Teoria que pretén d’explicar els fenòmens vitals per mitjà de lleis físiques de la mecànica.

■ mecanicisme

masculí filosofia Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic medicina Teoria que pretén d’explicar els fenòmens vitals per mitjà de lleis físiques de la mecànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mecanicista

mecanicista

adjectiu Relatiu o pertanyent al mecanicisme masculí i femení Partidari o seguidor del mecanicisme
Traducció