Es mostren 88940 resultats

■ medalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">medalla</title>

Etimologia: del ll. vg. medalia (v. malla1) 1a font: 1450
    femení
  1. art
    1. Peça de metall d’una forma semblant a una moneda treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, a representar una efígie religiosa, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació a algú determinat.
    2. el revers de la medalla figuradament L’oposat.
  2. figuradament i irònicament Taca, especialment d’oli, que hom duu en la roba que vesteix.
  3. medalla moneda (o moneda medalla) numismàtica Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i de les medalles.

■ medalla

femení art Peça de metall d’una forma semblant a una moneda treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, a representar una efígie religiosa, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació a algú determinat el revers de la medalla figuradament L’oposat figuradament i irònicament Taca, especialment d’oli, que hom duu en la roba que vesteix medalla moneda o moneda medalla numismàtica Peça metàllica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i de les medalles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medaller
| medallera

■ medaller
| medallera

masculí i femení Persona que fa medalles o n’adoba masculí esports En els jocs olímpics, taula de classificació dels països segons les medalles obtingudes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

medallista

medallista

masculí i femení esports Esportista que ha guanyat una o més medalles en uns jocs olímpics o en una altra competició
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medallística

■ medallística

femení Ciència que té per objecte l’estudi de les medalles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medalló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">medalló</title>

Etimologia: de medalla 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Medalla que excedeix el pes normal.
  2. arquitectura Baix relleu d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura.
  3. joieria Joia en forma de capsa petita i aplanada, oval o rodona, on hom guarda retrats, pintures, rínxols o records personals.

■ medalló

masculí Medalla que excedeix el pes normal arquitectura Baix relleu d’una forma rodona o ellíptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura joieria Joia en forma de capsa petita i aplanada, oval o rodona, on hom guarda retrats, pintures, rínxols o records personals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mede
| meda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mede</title>

Etimologia: del ll. Medus, -a, -um, i aquest, del gr. Mē͂dos, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De la Mèdia (antiga regió de Pèrsia) o dels medes (poble).
  2. masculí i femení història Individu d’una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l’Àsia, on fundà un imperi, i li donà nom.

■ mede
| meda

adjectiu i masculí i femení De la Mèdia antiga regió de Pèrsia o dels medes poble masculí i femení història Individu d’una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l’Àsia, on fundà un imperi, i li donà nom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medecina

■ medecina

femení popularment Medicament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medecinaire

■ medecinaire

masculí i femení Curandero
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medeciner
| medecinera

■ medeciner
| medecinera

adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica remeier 1 masculí i femení Curandero
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">medi</title>

Compareu: mitjà 3
Etimologia: del ll. medium, íd.
  1. masculí
    1. Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre.
    2. Element o substància que envolta una cosa; ambient. L’aire és el medi en el qual vivim.
    3. medi de contrast diagnosi Substància de contrast.
    4. medi de cultiu microbiologia Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.
    5. medi intern fisiologia Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
    6. medi interplanetari astronomia Part del sistema solar situada entre els planetes.
    7. medi interestel·lar astronomia Matèria interestel·lar.
    8. medi selectiu microbiologia Medi que permet de separar espècies o soques bacterianes d’un inòcul.
  2. masculí Societat, conjunt de costums, d’esdeveniments, etc., entre els quals viu una persona, es produeix un fet, etc. Estudiar un personatge històric en el seu medi.
  3. masculí
    1. biologia i ecologia Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
    2. geografia Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.
    3. medi ambient biologia, ecologia i geografia Medi.
  4. masculí i femení Mèdium.

■ medi

masculí Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte La llum es refracta en passar d’un medi a un altre Element o substància que envolta una cosa ambient L’aire és el medi en el qual vivim medi de contrast diagnosi Substància de contrast medi de cultiu microbiologia Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes medi intern fisiologia Conjunt de líquids extracellulars que envolten les cèllules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior medi interplanetari astronomia Part del sistema solar situada entre els…
Informació complementària
Traducció