Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ mengia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mengia</title>

Partició sil·làbica: men_gi_a
Etimologia: variant fonètica de mengilla 1a font: s. XX, Ruyra

femení Mengilla.

■ mengilla

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mengilla</title>

Etimologia: de menjar¹

femení Menjança.

■ mengim

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mengim</title>

Etimologia: de menjar¹

masculí dialectal Conjunt de miques o bocins molt petits que alguns animals deixen en rosegar quelcom.

■ mengim

masculí dialectal Conjunt de miques o bocins molt petits que alguns animals deixen en rosegar quelcom

■ mengívol

| mengívola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mengívol</title>

Etimologia: de menjar¹ 1a font: 1803, DEst.

adjectiu De bon menjar.

■ mengívol

| mengívola

adjectiu De bon menjar

■ mengo

| menga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mengo</title>

Etimologia: de la mateixa arrel ll. minus, de menys

adjectiu dialectal Dit de la mà, el braç o la cama que és curt, que no pot moure’s com cal.

■ mengo

| menga

adjectiu dialectal Dit de la mà, el braç o la cama que és curt, que no pot moure’s com cal

■ menhir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menhir</title>

Etimologia: del fr. menhir, i aquest, del bretó menhir, íd., comp. de men ‘pedra’ i hir ‘llarga’ 1a font: 1877, Verdaguer

masculí arqueologia Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.

■ menhir

masculí arqueologia Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra

■ meniant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meniant</title>

Partició sil·làbica: me_ni_ant
Etimologia: del ll. cient. menyanthes, i aquest, del gr. minyanthḗs, comp. de minýthō ‘disminuir’ i ánthos ‘flor’ 1a font: 1868, DLCo.

masculí botànica Trèvol d’aigua.

■ meniantàcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meniantàcies</title>

Partició sil·làbica: me_ni_an_tà_ci_es

femení

botànica

plural Família de contortes constituïda per herbes aquàtiques, de fulles alternes, flors pentàmeres i actinomorfes i fruits capsulars.
singular Planta de la família de les meniantàcies.

■ meniantàcies

femení botànica plural Família de contortes constituïda per herbes aquàtiques, de fulles alternes, flors pentàmeres i actinomorfes i fruits capsulars singular Planta de la família de les meniantàcies

mènids

<title type="display">mènids</title>

masculí

ictiologia

plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, però amb una boca protràctil.
singular Peix de la família dels mènids.

masculí ictiologia plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, però amb una boca protràctil singular Peix de la família dels mènids

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ mengia

■ mengilla

■ mengim

■ mengívol | mengívola

■ mengívol | mengívola

■ mengo | menga

■ mengo | menga

■ menhir

■ meniant

■ meniantàcies

mènids

menines

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ mengívol

| mengívola

■ mengívol

| mengívola

■ mengo

| menga

■ mengo

| menga

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia