Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ menjador¹

| menjadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de menjar¹ i -dor¹ 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení
1. Que menja.
2. especialment Que habitualment menja molt. Ésser algú menjador, un gran menjador.
mal menjador patologia Mal corrosiu, fagedènic.

Vegeu també:

■ menjador¹

| menjadora

adjectiu i masculí i femení Que menja especialment Que habitualment menja molt Ésser algú menjador, un gran menjador mal menjador patologia Mal corrosiu, fagedènic Vegeu també menjador 2

■ menjador²

| menjadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de menjar¹ i -dor²

adjectiu Que és per a ésser menjat, que fa de bon menjar.
masculí
1. Sala o habitació d’una casa destinada a menjar-hi.
2. Mobiliari d’un menjador. Comprar un menjador nou.
femení Recipient on hom posa el menjar per als ocells i altres animals.

Vegeu també:

■ menjador²

| menjadora

adjectiu Que és per a ésser menjat, que fa de bon menjar masculí Sala o habitació d’una casa destinada a menjar-hi Mobiliari d’un menjador Comprar un menjador nou femení Recipient on hom posa el menjar per als ocells i altres animals Vegeu també menjador 1

■ menjafestucs

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjafestucs</title>

Etimologia: de menjar¹ i festuc

masculí i femení Menjamiques.

■ menjafestucs

masculí i femení Menjamiques

menjafigues

<title type="display">menjafigues</title>

masculí i femení vulgarment Llepafigues.
masculí ornitologia Oriol.

menjafigues

masculí i femení vulgarment Llepafigues masculí ornitologia Oriol

■ menjaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjaire</title>

Partició sil·làbica: men_jai_re
Etimologia: de menjar¹

adjectiu i masculí i femení menjador¹ 1.

■ menjaire

adjectiu i masculí i femení menjador 1 1

■ menjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjament</title>

Etimologia: de menjar¹

masculí

1. Acció de menjar o menjar-se;
2. l’efecte.
especialment Desgast. El menjament de la moneda indica que ha circulat molt.

■ menjament

masculí Acció de menjar o menjar-se l’efecte especialment Desgast El menjament de la moneda indica que ha circulat molt

■ menjamiques

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjamiques</title>

Etimologia: de menjar i mica²

masculí i femení Persona que menja molt poc i coses triades.

■ menjamiques

masculí i femení Persona que menja molt poc i coses triades

■ menjamoixines

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjamoixines</title>

Partició sil·làbica: men_ja_moi_xi_nes
Etimologia: de menjar¹ i moixina²

masculí ictiologia Rajada.

■ menjamoixines

masculí ictiologia Rajada

■ menjança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjança</title>

Etimologia: de menjar¹ 1a font: s. XIV, Llull

femení

Polls i altres paràsits del cos, del cap, etc.
Menjançó.

■ menjança

femení Polls i altres paràsits del cos, del cap, etc Menjançó

■ menjançó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjançó</title>

Etimologia: de menjança

femení Picor produïda pels polls o altres paràsits semblants.

■ menjançó

femení Picor produïda pels polls o altres paràsits semblants