Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ menjapà

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjapà</title>

Etimologia: de menjar¹ i pa

masculí i femení Persona que es manté a despeses d’altri. Aquest criat, acomiadeu-lo i us traieu un menjapà de la casa.

■ menjapà

masculí i femení Persona que es manté a despeses d’altri Aquest criat, acomiadeu-lo i us traieu un menjapà de la casa

■ menjapinyols

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjapinyols</title>

Etimologia: de menjar¹ i pinyol

masculí ornitologia Durbec.

■ menjar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. mandĭcare, ll. cl. manducare, íd., verb popular der. de mandūcus ‘fartaner, golafre; ogre’, der., al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’ 1a font: s. XII, Hom.

verb

transitiu
1. fisiologia Ingerir aliments sòlids o semisòlids.
2. usat absolutament Menja a poc a poc! La gana ve menjant.
3. menjar amb la vista (o amb els ulls) Tenir més o menys gana, desig de menjar, segons l’aspecte, la presentació, dels aliments.
usat absolutament Fer un dels àpats habituals de cada dia. Hom sol menjar tres cops al dia. Avui, per dinar, no menjaré a casa.
pronominal
1. Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa. S’ha menjat un pa sencer. Si tens gana, menja’t una cama. Va menjar-se ell tot sol un quilo de cireres.
2. especialment Devorar un ésser vivent, una presa. El peix gros es menja el petit.
3. hiperbòlicament Les xinxes se’ns menjaven de viu en viu.
4. figuradament Es menjaria vius els qui el contradiuen. No tinguis por que se’t mengi.
5. figuradament Vèncer, superar, amb un gran avantatge, fàcilment. En saben molt més que nosaltres: se’ns menjaran.
6. menjar-se (algú) amb els ulls (o amb la vista) Mirar-lo àvidament.
7. menjar-se (algú) a petons (o a besades, o a festes, etc.) Besar-lo, acariciar-lo, extremosament.
8. menjar-se la partida Endevinar un intent.
pronominal figuradament Rosegar, corroir. El càncer va menjar-se-li la carn. El rovell es menja el ferro.
pronominal figuradament
1. Disminuir, fer desaparèixer, alguna cosa llevant-ne porcions. L’aigua es menja la terra de les vores.
2. Fer imperceptible alguna cosa sobreposant-s’hi. La barba se li menja mitja cara. Els baixos criden massa i es mengen els tenors.
pronominal figuradament No pronunciar o pronunciar incompletament. Es menja la meitat dels mots.
figuradament
1. transitiu Consumir, alguna cosa, amb una excessiva despesa, allò amb què funciona, recursos econòmics, etc. Aquesta cuina menja molt carbó. Aquest afer menja molt diner.
2. pronominal Les vacances s’han menjat els estalvis de tot l’any.
3. pronominal per extensió Les reunions se’m mengen tot el temps.
4. pronominal Despendre inconsideradament o lamentablement. Aquest paràsit se li menjarà tot el que té. En tres mesos s’ha menjat l’herència del seu pare.
pronominal figuradament Afectar íntimament un mal, una passió, etc. La misèria se’ls menja. Aquest, se’l menja la ràbia.
pronominal figuradament jocs d’entreteniment En alguns jocs, com els escacs i les dames, guanyar una peça al contrari.
menjar-se els punts indústria tèxtil En la fabricació manual de puntes, disminuir progressivament el nombre de punts de les passades.

Vegeu també:

menjar²

verb conjugat pronominalment quan el complement és un nom determinat transitiu fisiologia Ingerir aliments sòlids o semisòlids usat absolutament Menja a poc a poc La gana ve menjant menjar amb la vista o amb els ulls Tenir més o menys gana, desig de menjar, segons l’aspecte, la presentació, dels aliments usat absolutament Fer un dels àpats habituals de cada dia Hom sol menjar tres cops al dia Avui, per dinar, no menjaré a casa pronominal Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa S’ha menjat un pa sencer Si tens gana, menja’t una cama Va menjar-se ell tot sol un quilo de…

■ menjar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menjar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Compareu: àpat
Etimologia: v. menjar¹

masculí

1. Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Donar menjar als porcs, als conills.
2. amb el menjar encara a la boca locució adverbial Immediatament després de menjar, sense reposar. Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca.
3. menjar blanc gastronomia Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
4. menjar ràpid gastronomia Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
dret de menjars història del dret
1. Dret de cena.
2. A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.

Vegeu també:

menjar¹

■ menjar²

masculí Allò que hom menja per nodrir-se Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar Donar menjar als porcs, als conills amb el menjar encara a la boca locució adverbial Immediatament després de menjar, sense reposar Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca menjar blanc gastronomia Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre menjar ràpid gastronomia Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic dret de menjars història del dret Dret de cena A la…