Es mostren 88954 resultats

■ mentidorament

■ mentidorament

adverbi Amb mentida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentir</title>

Homòfon: mantí
Etimologia: del ll. mentīri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [o com servir] intransitiu
    1. Dir una mentida o mentides. Menteix descaradament. Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.
    2. per extensió No hi ha refrany que menti.
    3. fer mentir (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això fa mentir el proverbi que diu...
    4. mentir per la gola (o pel coll, o per la barba) antigament Mentir descaradament.
  2. [en frases negatives] per extensió No revelar, alguna cosa, la veritat. Eren senyals que no mentien.

■ mentir

verb o com servir intransitiu Dir una mentida o mentides Menteix descaradament Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir per extensió No hi ha refrany que menti fer mentir algú o alguna cosa Sostenir o demostrar que menteix Això fa mentir el proverbi que diu mentir per la gola o pel coll , o per la barba antigament Mentir descaradament en frases negatives per extensió No revelar, alguna cosa, la veritat Eren senyals que no mentien
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mentisme


<title type="display">mentisme</title>

masculí psicologia Fenomen, vinculat a la fatiga, a l’ansietat, consistent en una ràpida i incoercible successió d’imatges que no permet de fixar l’atenció en cap d’elles.

mentisme

masculí psicologia Fenomen, vinculat a la fatiga, a l’ansietat, consistent en una ràpida i incoercible successió d’imatges que no permet de fixar l’atenció en cap d’elles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentó</title>

Homòfon: mantó, mentor
Etimologia: del ll. mento, -ōnis, íd., substitut del ll. cl. mentum, potser a través de la forma fr. i oc. menton 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.
  2. entomologia Peça basal del llavi d’alguns insectes.

■ mentó

masculí anatomia animal Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior entomologia Peça basal del llavi d’alguns insectes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentol

■ mentol

masculí C 10 H 20 O química orgànica Alcohol terpènic monocíclic emprat en la fabricació de licors, perfums i pastilles contra la tos i en els inhaladors nasals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentona

■ mentona

femení C 10 H 18 O química orgànica Cetona terpènica que hom extreu de l’essència de la menta pebrera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentonera

■ mentonera

femení terapèutica Fèrula metàllica que hom aplica a la regió del mentó en les fractures del maxillar inferior i també per a la correcció del prognatisme Embenat per a sostenir un apòsit a la barba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentor
| mentora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentor</title>

Homòfon: mantó, mentó
Etimologia: del ll. Mentor, -ŏris, i aquest, del gr. Méntōr, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del ll. mens, mentis ‘ment’ 1a font: 1888, DLab.
masculí i femení Persona que fa de conseller o de guia d’algú.

■ mentor
| mentora

masculí i femení Persona que fa de conseller o de guia d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mentoria


<title type="display">mentoria</title>

Partició sil·làbica: men_to_ri_a
femení Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l’orienta en la feina diària.

mentoria

femení Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l’orienta en la feina diària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentre</title>

Compareu: mentrestant
Etimologia: reducció del cat. ant. dementre (v. aquest mot); l’existència de parelles de mots de sentit semblant amb de- i sense de-, com fora/defora, sota/dessota, sobre/dessobre, avall/davall, etc., acabà per fer preferir mentre a dementre 1a font: 1211
    conjunció
  1. Durant el temps en què. Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc.
  2. Suposant que, posat cas que, si. Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres.
  3. mentre que locució conjuntiva Expressió adversativa usada per a contraposar dues accions. El teu germà és molt obedient, mentre que tu no creus gairebé mai.

■ mentre

conjunció Durant el temps en què Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc Suposant que, posat cas que, si Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres mentre que locució conjuntiva Expressió adversativa usada per a contraposar dues accions El teu germà és molt obedient, mentre que tu no creus gairebé mai
Informació complementària
Traducció