Es mostren 88940 resultats

mercaptoacètic, àcid

mercaptoacètic, àcid

química orgànica Àcid tioglicòlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercaptur

■ mercaptur

masculí química orgànica Qualsevol sal de fórmula general RSM, obtinguda substituint per un metall l’hidrogen del sulfhidril d’un tiol Nom genèric dels grups RS - que resulten de l’eliminació del protó del sulfhidril d’un tiol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mercat</title>

Homòfon: marcat
Etimologia: del ll. mercātus, -us, íd., der. de mercari ‘comprar, fer comerç’ 1a font: 1284
    masculí economia
    1. Intercanvi de mercaderies per altres mercaderies o per diners.
    2. a bon mercat A baix preu, barat.
    1. Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
    2. mercat comú Acord d’integració econòmica pres entre diversos països.
    3. mercat de crèdit Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
    4. mercat de futurs Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries, de divises o de títols borsaris.
    5. mercat de valors Borsa de valors.
    6. mercat lliure Mercat on regeix el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal.
    7. mercat negre Intercanvi il·legal o clandestí de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.
    8. mercat obert Mercat de crèdit en el qual no intervé l’element de solvència personal, sinó el valor objectiu dels títols.
    9. mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l’interior d’una zona geogràfica, generalment referit a la Unió Europea.
  3. història Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
  4. arquitectura
    1. Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
    2. Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris.

■ mercat

masculí economia Intercanvi de mercaderies per altres mercaderies o per diners a bon mercat A baix preu, barat Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants mercat comú Acord d’integració econòmica pres entre diversos països mercat de crèdit Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit mercat de futurs Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries, de divises o de títols borsaris mercat de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercatorià
| mercatoriana

■ mercatorià
| mercatoriana

adjectiu cartografia i nàutica Relatiu o pertanyent al sistema de projecció de Mercator
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mercè</title>

Etimologia: del ll. merces, -ēdis ‘salari, recompensa’, der. de merx, mercis ‘mercaderia’ 1a font: s. XII, Hom.
    [plural mercès] femení
    1. Benefici graciós, acte de benvolença, de misericòrdia, envers algú. Demanar mercè a algú. D’ell, no n’espereu mercè. Clamar mercè.
    2. prendre a mercè (algú) Concedir-li el perdó.
  2. [generalment en plural] Gràcies. Mercès! Grans mercès! Mercè a Déu pels seus dons.
  3. a la (o a) mercè de (algú o alguna cosa) locució prepositiva Al seu arbitri, a la seva discreció. Estar a la mercè dels poderosos. La nau restà a mercè dels vents.

■ mercè

plural mercès femení Benefici graciós, acte de benvolença, de misericòrdia, envers algú Demanar mercè a algú D’ell, no n’espereu mercè Clamar mercè prendre a mercè algú Concedir-li el perdó generalment en plural Gràcies Mercès Grans mercès Mercè a Déu pels seus dons a la o a mercè de algú o alguna cosa locució prepositiva Al seu arbitri, a la seva discreció Estar a la mercè dels poderosos La nau restà a mercè dels vents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercedari
| mercedària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mercedari</title>

Etimologia: del b. ll. mercedarius, der. de merces, -ēdis ‘recompensa’, donat als frares de l’orde de la Mare de Déu de la Mercè, dedicat a redimir captius, fundat per sant Ramon de Penyafort el 1218
    catolicisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mercedaris o a llur orde.
  2. masculí Membre de l’orde de la Mercè.
  3. femení Religiosa de l’orde de la Mercè o d’un dels diferents instituts creats modernament amb aquest nom.

■ mercedari
| mercedària

catolicisme adjectiu Relatiu o pertanyent als mercedaris o a llur orde masculí Membre de l’orde de la Mercè femení Religiosa de l’orde de la Mercè o d’un dels diferents instituts creats modernament amb aquest nom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercenari
| mercenària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mercenari</title>

Etimologia: del ll. mercenarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mercenaris.
  2. masculí i femení Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
  3. adjectiu i masculí i femení catolicisme Mercedari.

■ mercenari
| mercenària

adjectiu Relatiu o pertanyent als mercenaris masculí i femení Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga adjectiu i masculí i femení catolicisme Mercedari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merceneta

merceneta

femení indumentària Sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l’empenya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercer
| mercera

■ mercer
| mercera

masculí i femení oficis manuals Persona que ven cintes, botons, agulles, fils, etc Botiguer de teixits de seda i teles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merceria

■ merceria

femení Botiga de mercer Comerç de mercer Articles que ven el mercer
Traducció