Es mostren 88939 resultats

merogònia

merogònia

femení embriologia Fecundació d’un òvul que no té nucli, o d’una porció de citoplasma ovular, per un gàmeta masculí
Gran Diccionari de la llengua catalana

meroític
| meroítica


<title type="display">meroític</title>

Partició sil·làbica: me_ro_í_tic
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a Meroe (antiga ciutat del Sudan) o als seus habitants.
    2. Dit del segon període del regne de Kuš.
  2. masculí lingüística Llengua parlada i escrita en l’antic regne de Kuš, especialment a l’illa de Meroe.

meroític
| meroítica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Meroe antiga ciutat del Sudan o als seus habitants Dit del segon període del regne de Kuš masculí lingüística Llengua parlada i escrita en l’antic regne de Kuš, especialment a l’illa de Meroe
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meromorf
| meromorfa

■ meromorf
| meromorfa

adjectiu matemàtiques Relatiu o pertanyent a les funcions meromorfes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meromòrfic
| meromòrfica

■ meromòrfic
| meromòrfica

adjectiu matemàtiques Meromorf
Gran Diccionari de la llengua catalana

meron

meron

masculí entomologia Part posterior de la coxa o anca de les potes dels insectes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meròpids

■ meròpids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de potes curtes i febles, bec llarg i corbat cap avall i ales punxegudes singular Ocell de la família dels meròpids
Gran Diccionari de la llengua catalana

merostomats


<title type="display">merostomats</title>

    masculí zoologia
  1. plural Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial, amb el cos dividit en prosoma i opistosoma.
  2. singular Artròpode de la classe dels merostomats.

merostomats

masculí zoologia plural Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial, amb el cos dividit en prosoma i opistosoma singular Artròpode de la classe dels merostomats
Gran Diccionari de la llengua catalana

merotrípids

merotrípids

masculí entomologia plural Família d’insectes tisanòpters tropicals del subordre dels terebrants singular Insecte de la família dels merotrípids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merovingi
| merovíngia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merovingi</title>

  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a Meroveu o a la seva dinastia.
    2. Relatiu o pertanyent a l’època dels merovingis.
  2. masculí i femení Membre de la dinastia merovíngia. Art merovingi.
  3. dinastia merovíngia història Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles (V-VIII).
  4. escriptura merovíngia paleografia Escriptura llatina de les anomenades nacionals utilitzada al centre i al nord de França del segle VI al VIII.

■ merovingi
| merovíngia

adjectiu Relatiu o pertanyent a Meroveu o a la seva dinastia Relatiu o pertanyent a l’època dels merovingis masculí i femení Membre de la dinastia merovíngia Art merovingi dinastia merovíngia història Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça , que regnà durant tres segles V-VIII escriptura merovíngia paleografia Escriptura llatina de les anomenades nacionals utilitzada al centre i al nord de França del segle VI al VIII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merozoït


<title type="display">merozoït</title>

Partició sil·làbica: me_ro_zo_ït
masculí Cadascun dels corpuscles mononuclears que s’origina en els esporozous després de l’esquizogònia.

merozoït

masculí Cadascun dels corpuscles mononuclears que s’origina en els esporozous després de l’esquizogònia