Es mostren 88939 resultats

anellador
| anelladora

anellador
| anelladora

anellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anellar</title>

Accessory
Etimologia: de anell
Body
    verb transitiu
  1. Disposar en anelles.
  2. Posar una anella o anelles. Anellar un ocell.
  3. ramaderia Posar una anella al morro dels porcs per tal d’evitar que en grufar malmetin els sembrats, o al morro dels bous per tal d’acomboiar-los mitjançant una perxa.
  4. biologia Posar anelles a les potes o en altres llocs (d’un animal) per tal de poder-lo reconèixer.

anellar

Informació complementària

anellat
| anellada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anellat</title>

Accessory
Etimologia: de anellar 1a font: s. XV
Body
  1. adjectiu Disposat en anells o en anelles, compost d’anells o d’anelles.
  2. adjectiu Adornat, proveït d’anells o d’anelles.
  3. adjectiu Envoltat. Un segell d’or anellat de blanc.
  4. adjectiu botànica Dit dels vasos o les tràquees proveïts de reforços anulars de lignina.
  5. masculí zoologia Anèl·lid.

anellat
| anellada

anellatge

anellatge

aneller


<title type="display">aneller</title>

Accessory
Etimologia: de anell
Body
masculí història Menestral especialitzat en la manufactura d’anells plans, que eren caracteritzats pels distintius d’una lletra o de tres, usats per persones d’origen hebreu.

aneller

anellet

anellet

Traducció

anelleta

anèl·lids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anèl·lids</title>

Accessory
Etimologia: del ll. anĕllus, dimin. de anŭllus ‘anell’ i -id
Body
    masculí zoologia
  1. plural Embrancament d’animals invertebrats triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral i mancats d’apèndixs articulats, que comprèn els cucs pròpiament dits i que consta de tres classes principals (oligoquets, poliquets i hirudinis).
  2. singular Animal de l’embrancament dels anèl·lids.

anèl·lids

anèmia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anèmia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_nè_mi_a
Etimologia: del gr. anaimía ‘manca de sang’, comp. de haĩma ‘sang’ i el pref. privatiu an- 1a font: 1868, DLCo.
Body
    femení
  1. patologia Situació patològica comuna a moltes malalties consistent en la disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
  2. veterinària
    1. anèmia dels gossos Anquilostomiasi canina.
    2. anèmia infecciosa del cavall Malària equina.

anèmia

anèmic
| anèmica

anèmic
| anèmica