Es mostren 88954 resultats

merostomats


<title type="display">merostomats</title>

    masculí zoologia
  1. plural Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial, amb el cos dividit en prosoma i opistosoma.
  2. singular Artròpode de la classe dels merostomats.

merostomats

masculí zoologia plural Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial, amb el cos dividit en prosoma i opistosoma singular Artròpode de la classe dels merostomats
Gran Diccionari de la llengua catalana

merotrípids

merotrípids

masculí entomologia plural Família d’insectes tisanòpters tropicals del subordre dels terebrants singular Insecte de la família dels merotrípids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merovingi
| merovíngia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merovingi</title>

  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a Meroveu o a la seva dinastia.
    2. Relatiu o pertanyent a l’època dels merovingis.
  2. masculí i femení Membre de la dinastia merovíngia. Art merovingi.
  3. dinastia merovíngia història Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles (V-VIII).
  4. escriptura merovíngia paleografia Escriptura llatina de les anomenades nacionals utilitzada al centre i al nord de França del segle VI al VIII.

■ merovingi
| merovíngia

adjectiu Relatiu o pertanyent a Meroveu o a la seva dinastia Relatiu o pertanyent a l’època dels merovingis masculí i femení Membre de la dinastia merovíngia Art merovingi dinastia merovíngia història Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça , que regnà durant tres segles V-VIII escriptura merovíngia paleografia Escriptura llatina de les anomenades nacionals utilitzada al centre i al nord de França del segle VI al VIII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merozoït


<title type="display">merozoït</title>

Partició sil·làbica: me_ro_zo_ït
masculí Cadascun dels corpuscles mononuclears que s’origina en els esporozous després de l’esquizogònia.

merozoït

masculí Cadascun dels corpuscles mononuclears que s’origina en els esporozous després de l’esquizogònia
Gran Diccionari de la llengua catalana

mertiolat


<title type="display">mertiolat</title>

Partició sil·làbica: mer_ti_o_lat
masculí química orgànica Etilmercuritiosalicilat sòdic, NaOOC(C6H4)SHgC2H5, substància que, en solució molt diluïda, és emprada com a germicida.

mertiolat

masculí química orgànica Etilmercuritiosalicilat sòdic, NaOOCC 6 H 4 SHgC 2 H 5 , substància que, en solució molt diluïda, és emprada com a germicida
Gran Diccionari de la llengua catalana

mèrvel

mèrvel

masculí dialectal jocs d’entreteniment A Menorca, bala 2 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ més


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">més</title>

Etimologia: del ll. magis, íd. 1a font: 1240
    1. adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota superioritat en quantitat o en qualitat. Tinc més diners que tu. És més pobre que jo. És el més vell del poble. Estaré més d’un any fora. Val més de cinquanta euros. Qui és més alt de tots? Parla menys i fes més!
    2. adverbi i adjectiu Encara més. L’ha afectat molt, i més tractant-se del millor amic. Com més en té, més en vol.
    3. d’allò més Molt. És d’allò més desagradable. Ens ho hem passat d’allò més bé.
    4. els (o les) més La majoria, una majoria.
    5. ésser (algú) més Tenir més importància, especialment social. Jo soc més que tu. Tot el que la preocupa és ésser més que les veïnes.
    6. més o menys locució adverbial Aproximadament. Deu tenir més o menys quaranta anys.
    7. ni més ni menys Exactament, precisament.
    1. preposició Terme que expressa inclusió o unió d’una quantitat, un nombre o un component qualsevol d’alguna cosa. Tinc vuit bitllets de cent més dos de mil. Què més n’has de dir? Per més que hi rumio, no ho entenc.
    2. adverbi Terme que, posposat al mot negatiu en frases negatives, interrogatives o dubitatives, indica addició, augment, repetició o continuïtat. El projecte no anà endavant ni se n’ha parlat més. Vols res més o ja en tens prou? Després d’això, no crec que hi torni més.
    3. a més (o de més, o a més a més, o de més a més, o a més de, o a més a més de) Expressions usades per a indicar que una acció, un esdeveniment, un fet, etc., succeeix afegit a un altre. Quan puguis vine i, a més, porta el martell. Diu que té molta sort a més a més de diners.
    4. de més En excés, de massa. En té quatre de més i no me’n deixa cap.
    5. de més Inútil, sobrer. Anem-nos-en, que em sembla que hi som de més.
    6. més i més En progressió creixent. Parlava cada vegada més i més excitat.
    7. més que més Sobretot, amb més motiu. No hi vol anar, més que més anant-hi tu.
    8. sense més ni més Inconsideradament, sense justificació o sense motius. No el pot pas treure sense més ni més.
    9. si més no Almenys. Digueu-me, si més no, qui us ho ha dit.
  3. masculí matemàtiques Signe de l’addició i dels nombres positius (+).

■ més

adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota superioritat en quantitat o en qualitat Tinc més diners que tu És més pobre que jo És el més vell del poble Estaré més d’un any fora Val més de cinquanta euros Qui és més alt de tots Parla menys i fes més adverbi i adjectiu Encara més L’ha afectat molt, i més tractant-se del millor amic Com més en té, més en vol d’allò més Molt És d’allò més desagradable Ens ho hem passat d’allò més bé els o les més La majoria, una majoria ésser algú més Tenir més importància, especialment social Jo soc més que tu Tot el que la preocupa és ésser més que les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mes1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mes</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. mensis, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    masculí
  1. astronomia
    1. Unitat de temps basada en una divisió convencional de l’any o bé en la revolució de la Lluna entorn de la Terra, referida a algun punt concret del cel.
    2. mes anomalístic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
    3. mes dracòntic (o draconític) Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel node ascendent.
    4. mes lunar Mes sinòdic.
    5. mes nodal Mes dracòntic.
    6. mes sideral Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel.
    7. mes sinòdic Interval de temps comprès entre dues fases iguals consecutives de la Lluna.
    8. mes solar Temps que tarda el Sol a recórrer un signe del zodíac.
    9. mes solar mitjà Interval de temps que resulta en no considerar les fraccions de dia corresponents a les durades exactes dels mesos solars.
    10. mes tròpic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari del punt vernal.
    1. cronologia Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29. És anomenat també mes civil.
    2. mes del Sagrat Cor catolicisme Devoció que consisteix a honorar el Sagrat Cor durant el mes de juny.
    3. mes de Maria catolicisme Devoció que consisteix a honorar la Mare de Déu el mes de maig.
  3. Espai de temps que va des d’un dia determinat fins al d’igual data del mes següent. Una dona embarassada de cinc mesos.
  4. col·loquialment Menstruació.
  5. Mesada. Encara no he cobrat el mes.



    6. Vegeu també:
    mes2

■ mes1

masculí astronomia Unitat de temps basada en una divisió convencional de l’any o bé en la revolució de la Lluna entorn de la Terra, referida a algun punt concret del cel mes anomalístic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita mes dracòntic o draconític Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel node ascendent mes lunar Mes sinòdic mes nodal Mes dracòntic mes sideral Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel mes sinòdic Interval de temps…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mes2

■ mes2

conjunció Però Vegeu també mes 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mes-

■ mes-

Forma prefixada del mot grec mésos , que significa ‘al mig’, ‘mitjà’ Ex mesenteri