Es mostren 88954 resultats

■ més-dient

■ més-dient

masculí i femení El qui ofereix més en una venda, subhasta, etc, el millor postor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

més-enllà

més-enllà

masculí invariable religió i filosofia Allò que espera a l’ànima després de la mort l’altre món La por del més-enllà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. mensa, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Taula de l’altar, damunt la qual hom celebra la missa.
  2. En una assemblea o corporació, conjunt de les persones (presidència i secretariat) que la dirigeixen.
  3. dret canònic Conjunt de béns o rendes que té una persona o corporació eclesiàstica.
  4. jocs d’entreteniment En el joc de billar, partida.
  5. mesa de contractació dret administratiu Organisme que, en les adjudicacions de contractes d’obres, decideix sobre les diferents opcions.



    6. Vegeu també:
    mesa2

■ mesa1

femení Taula de l’altar, damunt la qual hom celebra la missa En una assemblea o corporació, conjunt de les persones presidència i secretariat que la dirigeixen dret canònic Conjunt de béns o rendes que té una persona o corporació eclesiàstica jocs d’entreteniment En el joc de billar, partida mesa de contractació dret administratiu Organisme que, en les adjudicacions de contractes d’obres, decideix sobre les diferents opcions Vegeu també mesa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: participi fem. substantivat de metre2
    femení
  1. Estesa del carbó cuit quan es desfà la pila.
  2. adoberia
    1. Tina o dipòsit encaironat per dintre que hom empra en els treballs de ribera i preferentment en els d’adob vegetal, per a la fabricació de cuirs pesants.
    2. Operació que hom feia antigament en l’adob de badanes consistent a sotmetre les pells a un bany amb escorça de pi o d’alzina.
    3. mesa moderna Operació de tirar per primera vegada les pells a la bota amb aigua i escorces, o bé amb aigua vermella, i fer rodar l’aparell durant dues hores, deixant-hi les pells fins a l’endemà.
  3. botànica Brotada.



    4. Vegeu també:
    mesa1

■ mesa2

femení Estesa del carbó cuit quan es desfà la pila adoberia Tina o dipòsit encaironat per dintre que hom empra en els treballs de ribera i preferentment en els d’adob vegetal, per a la fabricació de cuirs pesants Operació que hom feia antigament en l’adob de badanes consistent a sotmetre les pells a un bany amb escorça de pi o d’alzina mesa moderna Operació de tirar per primera vegada les pells a la bota amb aigua i escorces, o bé amb aigua vermella, i fer rodar l’aparell durant dues hores, deixant-hi les pells fins a l’endemà botànica Brotada Vegeu també mesa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesada</title>

Homòfon: masada
Etimologia: de mes1 1a font: 1391
    femení
  1. mes1 3. Hi passaré una mesada.
    1. Salari o paga d’un mes.
    2. mesades de supervivència dret administratiu Les dues mesades que, en el règim de classes passives, són donades a les vídues i als orfes dels empleats que moren sense deixar dret a pensió.

■ mesada

femení mes 1 3 Hi passaré una mesada Salari o paga d’un mes mesades de supervivència dret administratiu Les dues mesades que, en el règim de classes passives, són donades a les vídues i als orfes dels empleats que moren sense deixar dret a pensió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesader
| mesadera

■ mesader
| mesadera

masculí i femení obsolet Persona llogada a mesos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesangi

mesangi

masculí histologia Teixit de sosteniment del glomèrul renal
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesangial

mesangial

adjectiu histologia Relatiu o pertanyent al mesangi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesar

■ mesar

verb intransitiu botànica Brotar un arbre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesc</title>

Etimologia: de l’àr. misk, i aquest, del persa mušk, mišk, mot indoirànic que designà primer els genitals (en sànscrit muṣkáḥ ‘testicle’) 1a font: s. XIV, Llull
masculí farmàcia, indústria farmacèutica i perfumeria Substància olorosa de sabor amarg, secretada pels fol·licles prepucials del mesquer o produïda artificialment, que és emprada com a antiespasmòdic i com a matèria base en perfumeria.

■ mesc

masculí farmàcia, indústria farmacèutica i perfumeria Substància olorosa de sabor amarg, secretada pels follicles prepucials del mesquer o produïda artificialment, que és emprada com a antiespasmòdic i com a matèria base en perfumeria
Informació complementària
Traducció