Es mostren 88939 resultats

mesodeu


<title type="display">mesodeu</title>

Partició sil·làbica: me_so_deu
masculí anatomia animal Part del tub digestiu dels artròpodes, d’origen endodèrmic, situada entre la porció proximal, o estomodeu, i la porció distal, o proctodeu.

mesodeu

masculí anatomia animal Part del tub digestiu dels artròpodes, d’origen endodèrmic, situada entre la porció proximal, o estomodeu , i la porció distal, o proctodeu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesòfil
| mesòfila

■ mesòfil
| mesòfila

adjectiu ecologia Dit de l’organisme que es desenvolupa òptimament amb valors mitjans d’un factor ecològic, especialment quan aquest és la temperatura o la humitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesofil·le

■ mesofil·le

masculí botànica Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesòfit

■ mesòfit

masculí botànica Planta mesòfila
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesogastri

mesogastri

masculí anatomia Denominació amb intenció topogràfica de la regió periumbilical, en la divisió de l’abdomen en nou quadrants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesogastròpodes


<title type="display">mesogastròpodes</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de mol·luscs de la subclasse dels prosobranquis, segons una classificació que considera aquesta subclasse composta dels mesogastròpodes, els arqueogastròpodes i els neogastròpodes.
  2. singular Mol·lusc de l’ordre dels mesogastròpodes.

mesogastròpodes

masculí zoologia plural Ordre de molluscs de la subclasse dels prosobranquis, segons una classificació que considera aquesta subclasse composta dels mesogastròpodes, els arqueogastròpodes i els neogastròpodes singular Mollusc de l’ordre dels mesogastròpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesogea


<title type="display">mesogea</title>

Partició sil·làbica: me_so_ge_a
femení geologia Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.

mesogea

femení geologia Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesogeu
| mesogea

mesogeu
| mesogea

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent a la mesogea
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesoglea


<title type="display">mesoglea</title>

Partició sil·làbica: me_so_gle_a
femení anatomia animal Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors.

mesoglea

femení anatomia animal Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesohalobi
| mesohalòbia

mesohalobi
| mesohalòbia

adjectiu biologia Dit de l’organisme que necessita salinitats mitjanes per a viure