Es mostren 88954 resultats

mesogea


<title type="display">mesogea</title>

Partició sil·làbica: me_so_ge_a
femení geologia Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.

mesogea

femení geologia Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesogeu
| mesogea

mesogeu
| mesogea

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent a la mesogea
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesoglea


<title type="display">mesoglea</title>

Partició sil·làbica: me_so_gle_a
femení anatomia animal Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors.

mesoglea

femení anatomia animal Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesohalobi
| mesohalòbia

mesohalobi
| mesohalòbia

adjectiu biologia Dit de l’organisme que necessita salinitats mitjanes per a viure
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesolabi

■ mesolabi

masculí geometria Instrument antic emprat per a determinar mecànicament dues mitjanes proporcionals entre dos segments donats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesolecític
| mesolecítica

■ mesolecític
| mesolecítica

adjectiu embriologia Dit de l’ou que conté una quantitat mitjana de vitel és propi dels amfibis, ciclòstoms i altres peixos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesolític
| mesolítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesolític</title>

Etimologia: de meso-1 i -lític2
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mesolític.
  2. masculí Fase prehistòrica del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.

■ mesolític
| mesolítica

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent al mesolític masculí Fase prehistòrica del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesòmer
| mesòmera

■ mesòmer
| mesòmera

adjectiu i masculí química Dit de dos composts o més que presenten mesomeria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesomeria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesomeria</title>

Partició sil·làbica: me_so_me_ri_a
femení química Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.

■ mesomeria

femení química Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesomèric
| mesomèrica


<title type="display">mesomèric</title>

    adjectiu química
  1. Relatiu o pertanyent a la mesomeria.
  2. Mesòmer.
  3. efecte mesomèric Fenomen consistent en el desplaçament estàtic i parcial d’electrons π vers un àtom determinat.

mesomèric
| mesomèrica

adjectiu química Relatiu o pertanyent a la mesomeria Mesòmer efecte mesomèric Fenomen consistent en el desplaçament estàtic i parcial d’electrons π vers un àtom determinat