Es mostren 88940 resultats

■ mesotròfic
| mesotròfica

■ mesotròfic
| mesotròfica

adjectiu ecologia Dit del medi de característiques intermèdies entre el medi oligotròfic i l’eutròfic biologia Dit de l’organisme que per a la seva nutrició necessita un compost orgànic de carboni i qualsevol font de nitrogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesozoic
| mesozoica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesozoic</title>

Partició sil·làbica: me_so_zoic
Etimologia: de meso-1 i -zoic
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mesozoic.
  2. masculí Segona era del fanerozoic, compresa entre el paleozoic i el cenozoic. Hom el considera sinònim de secundari o era secundària.

■ mesozoic
| mesozoica

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al mesozoic masculí Segona era del fanerozoic, compresa entre el paleozoic i el cenozoic Hom el considera sinònim de secundari o era secundària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mesozona

mesozona

femení petrografia Zona mitjana del metamorfisme regional, on tenen una gran importància els processos químics i mecànics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesozous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesozous</title>

Partició sil·làbica: me_so_zous
    masculí zoologia
  1. plural Embrancament d’animals metazous triploblàstics de dimensions reduïdíssimes, endoparàsits d’invertebrats marins i constituïts per un nombre molt petit de cèl·lules i que hom els considerava antigament com a formes intermèdies entre protozous i metazous.
  2. singular Metazou de l’embrancament dels mesozous.

■ mesozous

masculí zoologia plural Embrancament d’animals metazous triploblàstics de dimensions reduïdíssimes, endoparàsits d’invertebrats marins i constituïts per un nombre molt petit de cèllules i que hom els considerava antigament com a formes intermèdies entre protozous i metazous singular Metazou de l’embrancament dels mesozous
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesquer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesquer</title>

Etimologia: de mesc
    masculí zoologia
  1. Mamífer de l’ordre dels artiodàctils remugants, de la família dels mòsquids (Moschus moschiferus), d’1 m d’alçària, amb canins molt desenvolupats i que es nodreix de flors, herba i líquens, i del qual hom obté mesc.
  2. Geneta.

■ mesquer

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels artiodàctils remugants, de la família dels mòsquids Moschus moschiferus , d’1 m d’alçària, amb canins molt desenvolupats i que es nodreix de flors, herba i líquens, i del qual hom obté mesc Geneta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesquí
| mesquina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mesquí</title>

Etimologia: de l’àr. miskîn ‘pobre, indigent’ 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu
  1. dialectal antigament Desgraciat, desventurat, digne de commiseració.
    1. Gasiu.
    2. figuradament Menyspreable per manca o escassesa de qualitats morals, generositat, dignitat, etc.
  3. figuradament Escàs, esquifit, mancat d’amplitud. Vivien a la casa més pobra i mesquina de la vila.

■ mesquí
| mesquina

adjectiu dialectal antigament Desgraciat, desventurat, digne de commiseració Gasiu figuradament Menyspreable per manca o escassesa de qualitats morals, generositat, dignitat, etc figuradament Escàs, esquifit, mancat d’amplitud Vivien a la casa més pobra i mesquina de la vila
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesquinament

■ mesquinament

adverbi D’una manera mesquina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesquinejar

■ mesquinejar

verb intransitiu Ésser, mostrar-se, mesquí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesquiner
| mesquinera

■ mesquiner
| mesquinera

adjectiu antigament Mesquí, mancat de generositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mesquineria

■ mesquineria

femení Mesquinesa
Traducció