Es mostren 88940 resultats

metaldehid

metaldehid

masculí química orgànica Tetràmer cíclic de l’acetaldehid, de fórmula C 4 H 1 2 O 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metalepsi

■ metalepsi

femení química Reacció de substitució retòrica Figura que consisteix a dir, en lloc d’allò que es vol fer entendre, allò que ha de portar-ho com a conseqüència o que ha de seguir-se’n
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metalèptic
| metalèptica

■ metalèptic
| metalèptica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la metalepsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metalimni

■ metalimni

masculí ecologia Termoclina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metalímnion

■ metalímnion

masculí ecologia Metalimni
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metalingüístic
| metalingüística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metalingüístic</title>

Partició sil·làbica: me_ta_lin_güís_tic
Etimologia: de meta- i lingüístic
    lingüística
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al metallenguatge.
  2. femení Ús d’una llengua per a descriure una llengua.
  3. femení Per a l’escola antropològica nord-americana, estudi de les relacions entre la llengua i la realitat extralingüística (cultura, pensament, etc.).

■ metalingüístic
| metalingüística

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al metallenguatge femení Ús d’una llengua per a descriure una llengua femení Per a l’escola antropològica nord-americana, estudi de les relacions entre la llengua i la realitat extralingüística cultura, pensament, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metall</title>

Etimologia: del ll. metallum, i aquest, del gr. métallon ‘mina; metall’ 1a font: 1249
    masculí
    1. química Nom donat a un nombre d’elements situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
    2. Peça de metall.
    3. Nom genèric dels llautons i aliatges de coure, emprat per a diferenciar-los del ferro.
    4. metall blanc metal·lúrgia Aliatge antifricció amb baix percentatge de coure.
    5. metall blanc Alpaca.
    6. metall d’impremta metal·lúrgia i arts gràfiques Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d’impremta.
    7. metall dur metal·lúrgia Nom genèric dels aliatges de carburs metàl·lics, especialment del carbur de tungstè, emprats en la construcció d’eines de tall.
    8. metall preciós metal·lúrgia Nom genèric dels metalls emprats en joieria (or, argent i platí).
  2. música En l’orquestra, el conjunt d’instruments de vent que són fets de metall, com les trompes, les trompetes, etc.
  3. edat dels metalls prehistòria Una de les grans divisions de la prehistòria, que inclou les edats del bronze i del ferro i que hom utilitza, sobretot, en contraposició amb l’edat de la pedra.
  4. metall heràldic heràldica Classe d’esmalt heràldic.

■ metall

masculí química Nom donat a un nombre d’elements situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid Peça de metall Nom genèric dels llautons i aliatges de coure, emprat per a diferenciar-los del ferro metall blanc metallúrgia Aliatge antifricció amb baix percentatge de coure metall blanc Alpaca metall d’impremta metallúrgia i arts gràfiques Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d’impremta metall dur metallúrgia Nom genèric dels aliatges de carburs metàllics,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·l-

■ metal·l-

Forma prefixada del mot llatí metallum , que significa ‘metall’ Ex metalloide, metallúrgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lació

■ metal·lació

femení química Acció de metallar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lar

■ metal·lar

verb transitiu química Fixar un àtom d’un element metàllic sobre un compost químic, especialment orgànic
Informació complementària