Es mostren 88954 resultats

■ metal·l-

■ metal·l-

Forma prefixada del mot llatí metallum , que significa ‘metall’ Ex metalloide, metallúrgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lació

■ metal·lació

femení química Acció de metallar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lar

■ metal·lar

verb transitiu química Fixar un àtom d’un element metàllic sobre un compost químic, especialment orgànic
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

metal·lat
| metal·lada

metal·lat
| metal·lada

adjectiu química Dit del compost que conté un àtom metàllic en la molècula
Gran Diccionari de la llengua catalana

metallengua


<title type="display">metallengua</title>

Etimologia: de meta- i llengua
    femení lingüística
  1. Metallenguatge.
  2. Llengua artificial teòricament concebible, però inexistent, formada per un repertori d’axiomes, postulats i regles, que pot servir per a descriure les llengües naturals, anomenades llengües objecte amb relació a la metallengua.

metallengua

femení lingüística Metallenguatge Llengua artificial teòricament concebible, però inexistent, formada per un repertori d’axiomes, postulats i regles, que pot servir per a descriure les llengües naturals, anomenades llengües objecte amb relació a la metallengua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metallenguatge

■ metallenguatge

masculí lingüística Llenguatge usat per a parlar de si mateix o de qualsevol altre llenguatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·li-

■ metal·li-

Forma prefixada del mot llatí metallum , que significa ‘metall’ Ex metalliforme, metallífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metàl·lic
| metàl·lica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metàl·lic</title>

Etimologia: del ll. metallĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. De metall, pertanyent a un metall o als metalls.
    2. De la natura d’un metall.
    3. Que sembla venir d’un cos de metall. So metàl·lic. Veu metàl·lica.
    4. Que té les característiques d’un metall.
  2. masculí economia
    1. Diner en or, argent, coure, níquel, etc.
    2. en metàl·lic En diner de curs legal; en efectiu.

■ metàl·lic
| metàl·lica

adjectiu De metall, pertanyent a un metall o als metalls De la natura d’un metall Que sembla venir d’un cos de metall So metàllic Veu metàllica Que té les característiques d’un metall masculí economia Diner en or, argent, coure, níquel, etc en metàllic En diner de curs legal en efectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lífer
| metal·lífera

■ metal·lífer
| metal·lífera

adjectiu Que conté metall Mineral metallífer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·liforme

■ metal·liforme

adjectiu Que té l’aparença d’un metall
Traducció