Es mostren 88939 resultats

■ metal·lització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metal·lització</title>

Partició sil·làbica: me_tal_lit_za_ci_ó
Etimologia: de metal·litzar
    femení
    1. Acció de metal·litzar;
    2. l’efecte.
  2. metal·lúrgia i plàstics Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic.
  3. electrònica En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants.

■ metal·lització

femení Acció de metallitzar l’efecte metallúrgia i plàstics Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pellícula metàllica, o d’aspecte metàllic electrònica En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·litzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metal·litzar</title>

Etimologia: del b. ll. metallizare, íd. 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Convertir en metall.
    2. transitiu Fer metàl·lic.
    3. transitiu Impregnar de substàncies metàl·liques.
    4. transitiu Recobrir amb una capa metàl·lica.
    5. pronominal Convertir-se en metall.
  2. transitiu figuradament Portar a no tenir altre mòbil que l’amor als diners.

■ metal·litzar

verb transitiu Convertir en metall transitiu Fer metàllic transitiu Impregnar de substàncies metàlliques transitiu Recobrir amb una capa metàllica pronominal Convertir-se en metall transitiu figuradament Portar a no tenir altre mòbil que l’amor als diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·litzat
| metal·litzada

■ metal·litzat
| metal·litzada

adjectiu Que ha passat per un procés de metallització figuradament Que no té altre mòbil que l’amor als diners
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lo-

■ metal·lo-

Forma prefixada del mot grec métallon , que significa ‘metall’ Ex metallografia, metalloproteïna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·locè

■ metal·locè

masculí química orgànica Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·locromia

■ metal·locromia

femení metallúrgia Tècnica d’acoloriment de superfícies metàlliques per recobriment mitjançant un òxid metàllic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lòfon

■ metal·lòfon

masculí música Instrument de percussió, d’un so determinat, format per una sèrie de làmines d’acer o de bronze que són colpejades amb baquetes dures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·logènia

■ metal·logènia

femení mineralogia Branca de la mineralogia que estudia la gènesi dels jaciments metallífers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·logènic
| metal·logènica

■ metal·logènic
| metal·logènica

adjectiu mineralogia Relatiu o pertanyent a la metallogènia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lògraf
| metal·lògrafa

■ metal·lògraf
| metal·lògrafa

masculí i femení metallúrgia Persona versada en metallografia
Traducció