Es mostren 88954 resultats

metal·lisme


<title type="display">metal·lisme</title>

Etimologia: de metal·l- i -isme
masculí economia Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.

metal·lisme

masculí economia Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lista

■ metal·lista

adjectiu economia Relatiu o pertanyent al metallisme adjectiu i masculí i femení indústria Dit de la persona que treballa en una metallisteria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·listeria

■ metal·listeria

femení indústria Obrador dedicat a la transformació de productes metàllics semielaborats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

metal·litzable

metal·litzable

adjectiu Que pot ésser metallitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metal·lització</title>

Partició sil·làbica: me_tal_lit_za_ci_ó
Etimologia: de metal·litzar
    femení
    1. Acció de metal·litzar;
    2. l’efecte.
  2. metal·lúrgia i plàstics Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic.
  3. electrònica En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants.

■ metal·lització

femení Acció de metallitzar l’efecte metallúrgia i plàstics Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pellícula metàllica, o d’aspecte metàllic electrònica En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·litzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metal·litzar</title>

Etimologia: del b. ll. metallizare, íd. 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Convertir en metall.
    2. transitiu Fer metàl·lic.
    3. transitiu Impregnar de substàncies metàl·liques.
    4. transitiu Recobrir amb una capa metàl·lica.
    5. pronominal Convertir-se en metall.
  2. transitiu figuradament Portar a no tenir altre mòbil que l’amor als diners.

■ metal·litzar

verb transitiu Convertir en metall transitiu Fer metàllic transitiu Impregnar de substàncies metàlliques transitiu Recobrir amb una capa metàllica pronominal Convertir-se en metall transitiu figuradament Portar a no tenir altre mòbil que l’amor als diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·litzat
| metal·litzada

■ metal·litzat
| metal·litzada

adjectiu Que ha passat per un procés de metallització figuradament Que no té altre mòbil que l’amor als diners
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·lo-

■ metal·lo-

Forma prefixada del mot grec métallon , que significa ‘metall’ Ex metallografia, metalloproteïna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·locè

■ metal·locè

masculí química orgànica Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metal·locromia

■ metal·locromia

femení metallúrgia Tècnica d’acoloriment de superfícies metàlliques per recobriment mitjançant un òxid metàllic
Traducció