Etimologia: del fr. mitraille ‘moneda menuda; metralla’, alteració del fr. ant. mitaille, der. de mite ‘arna; moneda de poc valor’, del neerl. mîte, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
femeníarmament
Trossos menuts de ferro, coure, zinc, claus, perdigons, etc., amb què hom carrega diversos tipus de peces d’artilleria i determinats projectils i artefactes explosius.
Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
Conjunt de projectils disparats amb arma automàtica.
femení armament Trossos menuts de ferro, coure, zinc, claus, perdigons, etc, amb què hom carrega diversos tipus de peces d’artilleria i determinats projectils i artefactes explosius Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior Conjunt de projectils disparats amb arma automàtica
armament adjectiu Dit del fusell, la pistola, etc, que metrallen femení Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils
verb transitiu armament Cobrir un objectiu amb la metralla disparada per l’artilleria per extensió Cobrir un objectiu amb les bales disparades per una arma metralladora