Es mostren 88940 resultats

■ metròpolis

■ metròpolis

femení Metròpoli
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

metropolita

metropolita

masculí cristianisme A l’Església oriental, bisbe amb una jurisdicció semblant a la d’arquebisbe a Occident
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metropolità
| metropolitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metropolità</title>

Etimologia: del ll. td. metropolitanus, -a, -um, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a una metròpoli. Àrea metropolitana.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a un metropolita.
  3. masculí Arquebisbe d’una seu metropolitana.
  4. masculí ferrocarrils Ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat.

■ metropolità
| metropolitana

adjectiu Relatiu o pertanyent a una metròpoli Àrea metropolitana adjectiu Relatiu o pertanyent a un metropolita masculí Arquebisbe d’una seu metropolitana masculí ferrocarrils Ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

metroptosi

metroptosi

femení patologia Prolapse de l’úter
Gran Diccionari de la llengua catalana

metrorràgia


<title type="display">metrorràgia</title>

Partició sil·làbica: me_tror_rà_gi_a
    femení patologia
  1. Hemorràgia de l’úter fora del període menstrual.
  2. metrorràgia miopàtica Hemorràgia uterina deguda a una contracció insuficient del miometri, després del part.

metrorràgia

femení patologia Hemorràgia de l’úter fora del període menstrual metrorràgia miopàtica Hemorràgia uterina deguda a una contracció insuficient del miometri, després del part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

metrorrexi

metrorrexi

femení patologia Ruptura de l’úter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metxa</title>

Etimologia: del fr. mèche, íd., d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *micca, íd., alteració, amb influx del ll. cl. muccus ‘moc’, del ll. cl. myxa ‘ble, cremallot’, i aquest, del gr. mýxa ‘cremallot’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. explosius Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
  2. Feix de desfiles.
  3. construcció naval Part del pal que hom clava en la paramola i que serveix de fonament a l’arbre.
  4. oficis manuals Sortint d’una peça que entra en el forat d’una altra.
  5. indústria tèxtil En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, obtingut a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió.

■ metxa

femení explosius Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu Feix de desfiles construcció naval Part del pal que hom clava en la paramola i que serveix de fonament a l’arbre oficis manuals Sortint d’una peça que entra en el forat d’una altra indústria tèxtil En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades parallelament a llur eix longitudinal, obtingut a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metxer
| metxera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metxer</title>

Etimologia: de metxa
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que fa metxa.
    2. Que opera amb metxa.
  2. màquina metxera (o simplement metxera) indústria tèxtil
    1. Màquina emprada en el procés de filatura per a obtenir la metxa.
    2. En la filatura de la llana, màquina que dona a la metxa una falsa torsió per rotofricció.
  3. masculí i femení Operari que treballa en una màquina metxera.

■ metxer
| metxera

adjectiu i masculí i femení Que fa metxa Que opera amb metxa màquina metxera o simplement metxera indústria tèxtil Màquina emprada en el procés de filatura per a obtenir la metxa En la filatura de la llana, màquina que dona a la metxa una falsa torsió per rotofricció masculí i femení Operari que treballa en una màquina metxera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metzgerials


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metzgerials</title>

Partició sil·làbica: metz_ge_ri_als
    femení botànica
  1. plural Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tal·lós i poc diferenciat, que inclou, entre altres, els gèneres Metzgeria i Pellia.
  2. singular Briòfit de l’ordre de les metzgerials.

■ metzgerials

femení botànica plural Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tallós i poc diferenciat, que inclou, entre altres, els gèneres Metzgeria i Pellia singular Briòfit de l’ordre de les metzgerials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ metzina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metzina</title>

Compareu: l’acc. 1 amb verí 1 1
Etimologia: del ll. medicīna ‘ciència mèdica; medicament’, substantivació de l’adj. medicīnus, -a, -um ‘propi del metge’, der. de medĭcus 1a font: s. XIII, Cerverí
    femení
  1. farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
  2. metzines de pometa botànica Planta subarbustiva de la família de les solanàcies (Solanum sodomaeum), espinosa, de fulles pinnatífides, flors violades i fruits en baia.

■ metzina

femení farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort metzines de pometa botànica Planta subarbustiva de la família de les solanàcies Solanum sodomaeum , espinosa, de fulles pinnatífides, flors violades i fruits en baia
Informació complementària
Traducció