Es mostren 88940 resultats

mierenc
| mierenca

mierenc
| mierenca

miersita

miersita

mieta

mieta

mifa

mifa

mig
| mitja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mig</title>

Accessory
Compareu: l’acc. 1 1 amb mitjà 1
Etimologia: del ll. mĕdius, íd. 1a font: 1157
Body
    1. adjectiu Que és la meitat d’un tot. Mig metre. Mitja lliura. Mitja hora. Mitja dotzena. Mig pollastre. Mitja ampolla de vi. Un litre i mig. Una hora i mitja. Dos milions i mig.
    2. adjectiu figuradament A lladre, lladre i mig.
    3. adjectiu [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] hiperbòlicament Acudí a l’enterrament mig Barcelona. Ha corregut mig Europa.
    4. adverbi En una part igual, o aproximadament igual, a la meitat. Una ampolla mig plena.
    5. masculí [usat generalment com a terme matemàtic] Meitat, cadascuna de les parts d’un tot dividit en dues parts iguals. Un mig, 1/2.
    6. masculí metrologia Mesura o pes equivalent a la meitat d’una mesura principal i determinada.
    7. masculí especialment metrologia Mesura o pes equivalent a líquids (vi, oli, llet) pròpia del País Valencià i de la Catalunya Nova equivalent a 1/8 del càntir.
    8. a mitges locució adverbial Repartint-se l’un i l’altre a parts iguals guanys i pèrdues, despeses, etc. En aquest negoci, anirem a mitges. Paguen el lloguer a mitges.
  1. per extensió
    1. adjectiu En una part més o menys considerable, bé que no completament. Aquell mig fracàs ens descoratjà. Tinc mitges esperances d’aconseguir-ho.
    2. adjectiu Incomplet. Mig dol. Mitges excuses. A mitja llum.
    3. adverbi A mitges, parcialment, una mica. Som mig parents. Encara érem mig criatures. Estic mig marejat. La carn només és mig cuita.
    4. adverbi [usat com a prefix formant verbs que expressen una acció realitzada parcialment, incompletament] Només la mig obrí. Ja ho he mig fet. S’ha mig adormit. Mig plorava.
    5. a mitges locució adverbial Parcialment, incompletament. Estic satisfet a mitges. Només ho sabia a mitges.
    6. mig... mig... adverbi En part una cosa o d’una manera, en part una altra cosa o d’una altra manera. Mig figa mig raïm. Mig plorant mig rient.
    7. mig mig locució adverbial [expressió usada en respostes] No del tot. T’agrada? Mig mig. Ja estàs ben bo? Mig mig.
    1. masculí Lloc o part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Marca el mig de la rodona amb un punt. Al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig. Ha partit la barra pel mig.
    2. masculí i femení [f mig] esports En els diversos jocs de pilota, jugador situat a la part mitjana del seu camp de joc, que té per missió principal de lligar la defensa amb les línies d’atac.
    3. a mig locució prepositiva A la meitat de. A mig camí. A mitja cama. A mitja tarda.
    4. de mig a mig locució adverbial Completament, del tot. Em vaig equivocar de mig a mig.
    5. en mig de locució prepositiva Enmig de.
    6. mig de melé masculí i femení [f mig] esports En el rugbi, jugador situat entre els davanters i els tresquarts, que s’encarrega d’introduir la pilota a la melé i d’enllaçar el joc dels davanters amb el mig d’obertura i de fer avançar els davanters.
    7. mig d’obertura masculí i femení [f mig] esports En el rugbi, jugador situat entre el mig de melé i els tresquarts, que s’encarrega d’enllaçar el joc entre ells després de rebre la pilota i de fer avançar l’equip.
    8. tocar-hi de mig a mig figuradament Encertar-ho del tot.
    9. treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa que destorba.
  2. mig guany dret civil Contracte de cessió de terreny propi de la regió cantàbrica, semblant a la rabassa morta.

mig
| mitja

migale


<title type="display">migale</title>

Body
femení zoologia Aranya del subordre dels migalomorfs de la família dels terafòsids (Teraphosa leblondi), que ateny 9 cm, és l’araneid més gros conegut i posseeix un poderós verí.

migale

migalomorfs


<title type="display">migalomorfs</title>

Body
    masculí zoologia
  1. plural Subordre d’aràcnids de l’ordre dels araneids amb individus amb dos parells de pulmons i abdomen no segmentat.
  2. singular Aràcnid del subordre dels migalomorfs.

migalomorfs

migcampista

migdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">migdia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mig_di_a
Etimologia: de mig i dia 1a font: 1272, CTort.
Body
    masculí
    1. astronomia Instant en què el Sol arriba a la culminació superior.
    2. [en l’horari usual] per extensió Les dotze del dia.
    3. per extensió Part del dia al volt de migdia. Telefona’m al migdia o al vespre.
  1. geografia
    1. Sud.
    2. Part meridional d’una contrada, d’un continent, etc. El migdia de França.

migdia

migdiada

migdiada