Es mostren 88954 resultats

■ mim2

■ mim2

femení Nom de la vint-i-quatrena lletra de l’alfabet àrab Vegeu també mim 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimar

■ mimar

verb transitiu Imitar exactament algú o alguna cosa, especialment en els gests, les actituds, les accions, l’aparença Hi ha còmics que mimen força bé els polítics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mimesi</title>

Etimologia: del gr. mímēsis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Imitació que hom fa d’una persona, emprant els mateixos termes i gests, generalment en to de burla.
    2. psicologia Imitació inconscient mitjançant la qual hom adopta el comportament, el llenguatge i les idees del medi que l’envolta.
  2. ecologia Mimetisme.
  3. filosofia i estètica Terme emprat per Plató per expressar la relació que el món sensible manté amb el de les idees.

■ mimesi

femení Imitació que hom fa d’una persona, emprant els mateixos termes i gests, generalment en to de burla psicologia Imitació inconscient mitjançant la qual hom adopta el comportament, el llenguatge i les idees del medi que l’envolta ecologia Mimetisme filosofia i estètica Terme emprat per Plató per expressar la relació que el món sensible manté amb el de les idees
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimètic
| mimètica

■ mimètic
| mimètica

adjectiu Relatiu o pertanyent al mimetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimèticament

mimèticament

adverbi D’una manera mimètica, amb mimetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimetisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mimetisme</title>

Etimologia: de mimètic 1a font: c. 1925
    masculí
  1. Disposició d’una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure.
  2. ecologia Propietat que tenen les espècies indefenses de copiar la coloració aposemàtica o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.

■ mimetisme

masculí Disposició d’una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure ecologia Propietat que tenen les espècies indefenses de copiar la coloració aposemàtica o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimetita

mimetita

femení mineralogia Arsenat clorat de plom, Pb 5 AsO 4 , PO 4 3 Cl, mineral que cristallitza en el sistema hexagonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimiambe

mimiambe

masculí literatura Nom donat pels gramàtics antics al mim escrit en versos coriàmbics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mímic
| mímica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mímic</title>

Etimologia: del ll. mimĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mimikós, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. teatre
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mim.
    2. femení Mim.
  2. adjectiu
    1. Que expressa quelcom sense parlar, amb gests, actituds, accions, etc.
    2. llenguatge mímic (o simplement mímica) Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.

■ mímic
| mímica

teatre adjectiu Relatiu o pertanyent al mim femení Mim adjectiu Que expressa quelcom sense parlar, amb gests, actituds, accions, etc llenguatge mímic o simplement mímica Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mímicament

■ mímicament

adverbi Valent-se de la mímica