Es mostren 88954 resultats

■ minifundista

■ minifundista

adjectiu Relatiu o pertanyent als minifundis o al minifundisme masculí i femení Propietari d’un o més minifundis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minigolf

■ minigolf

masculí esports Varietat molt transformada del golf, que hom practica en un camp, de sòl dur, de dimensions molt reduïdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

minihuracà mediterrani


<title type="display">minihuracà mediterrani</title>

masculí meteorologia Pertorbació ciclònica de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals, però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes, que es produeix sobre la mar Mediterrània, la qual afecta ocasionalment les zones litorals.

minihuracà mediterrani

masculí meteorologia Pertorbació ciclònica de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals, però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes, que es produeix sobre la mar Mediterrània, la qual afecta ocasionalment les zones litorals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mínim
| mínima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mínim</title>

Etimologia: del ll. minĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de parvus ‘petit’ 1a font: 1490, Tirant
  1. [abreviatura mín.]
    1. adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més petit possible. Una quantitat mínima de sucre. La llei del mínim esforç. El mínim de consum d’electricitat.
    2. adjectiu per extensió Molt petit o molt poc important.
    3. femení Valor mínim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps, com ara la temperatura, la pressió, etc.
    4. com a mínim locució adverbial Pel cap baix, si més no, almenys.
  2. adjectiu i masculí i femení catolicisme Dit del religiós d’un orde mendicant fundat el 1435 per Francesc de Paula.
  3. adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més petit que cadascun dels altres elements del conjunt.
  4. femení música En la notació proporcional, rombe blanc que expressava el valor més curt.
  5. mètode dels mínims quadrats estadística Donat un conjunt de n punts del pla, (x1, y1), (x2, y2), ..., (xn, yn), mètode que permet de trobar l’equació y = mx+b de la recta que compleix la condició d’ésser la que més s’apropa als punts donats.
  6. mínim relatiu (o simplement mínim) anàlisi matemàtica Valor que pren una funció f(x) en un punt x = a quan aquest valor és menor que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.

■ mínim
| mínima

abreviatura mín adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més petit possible Una quantitat mínima de sucre La llei del mínim esforç El mínim de consum d’electricitat adjectiu per extensió Molt petit o molt poc important femení Valor mínim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps, com ara la temperatura, la pressió, etc com a mínim locució adverbial Pel cap baix, si més no, almenys adjectiu i masculí i femení catolicisme Dit del religiós d’un orde mendicant fundat el 1435 per Francesc de Paula adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minimal

■ minimal

adjectiu i masculí àlgebra Dit de l’element a d’un conjunt ordenat C tal que no existeix en C cap altre element que sigui menor que a
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minimalisme

■ minimalisme

masculí art Tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minimalista

■ minimalista

art adjectiu Relatiu o pertanyent al minimalisme masculí i femení Seguidor d’aquest corrent artístic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minimista

■ minimista

masculí i femení Partidari de reduir a un mínim especialment religió Partidari de reduir a un mínim el contingut d’una doctrina, que en minimitza la importància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

minimització


<title type="display">minimització</title>

Partició sil·làbica: mi_ni_mit_za_ci_ó
Etimologia: de minimitzar
    femení
  1. matemàtiques
    1. Acció de minimitzar;
    2. l’efecte.
  2. ecologia Conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per a disminuir la quantitat i perillositat dels residus i emissions generats en un procés productiu, mitjançant la seva reducció i el reciclatge en origen.

minimització

femení matemàtiques Acció de minimitzar l’efecte ecologia Conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per a disminuir la quantitat i perillositat dels residus i emissions generats en un procés productiu, mitjançant la seva reducció i el reciclatge en origen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minimitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minimitzar</title>

Etimologia: de mínim
    verb transitiu
  1. Reduir a un mínim. Minimitzar la presència d’efectius policials.
  2. especialment Presentar alguna cosa donant-li menys significació que no té en realitat. Minimitzar un incident.
  3. informàtica Reduir al mínim la magnitud (d’una finestra o d’un altre element).
  4. matemàtiques Cercar el mínim d’una funció o d’una magnitud.

■ minimitzar

verb transitiu Reduir a un mínim Minimitzar la presència d’efectius policials especialment Presentar alguna cosa donant-li menys significació que no té en realitat Minimitzar un incident informàtica Reduir al mínim la magnitud d’una finestra o d’un altre element matemàtiques Cercar el mínim d’una funció o d’una magnitud
Informació complementària
Traducció