Es mostren 88939 resultats

■ ministerial

■ ministerial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un ministeri o a un ministre Partidari d’un ministeri o un ministre determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministerialisme

■ ministerialisme

masculí Condició de ministerial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministerialment

■ ministerialment

adverbi Com a ministre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ministeriat


<title type="display">ministeriat</title>

Partició sil·làbica: mi_nis_te_ri_at
masculí història A França, durant alguns períodes de l’antic règim, sistema de govern basat en la preponderància d’un ministre que depenia directament del rei.

ministeriat

masculí història A França, durant alguns períodes de l’antic règim, sistema de govern basat en la preponderància d’un ministre que depenia directament del rei
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministrable

■ ministrable

adjectiu i masculí i femení ciències polítiques Dit de la persona que té possibilitats d’ésser ministre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministrar

■ ministrar

verb transitiu antigament fornir 2 Administrar Exercir un ofici, un càrrec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministre
| ministra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ministre</title>

Etimologia: del ll. minister, -tri ‘servidor’ (cf. menester) 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení
    1. Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d’un superior.
    2. ministre de Déu (o de l’Església) catolicisme Prevere.
    3. ministre de l’altar (o ministre sagrat) litúrgia Sacerdot que oficia a l’altar o assisteix el celebrant principal.
    4. ministre del sagrament Persona que en nom de Crist, i substituint-lo, administra un sagrament.
  2. masculí i femení En certs ordes religiosos, hospitals, etc., persona que n’administra els béns.
  3. masculí ictiologia Fadrí.
  4. masculí i femení
    1. ciències polítiques Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.
    2. ministre de jornada dret constitucional Membre del govern encarregat de despatxar amb el cap de l’estat durant els viatges o les vacances d’aquest.
    3. ministre diplomàtic dret internacional Agent diplomàtic.
    4. ministre plenipotenciari dret internacional Agent diplomàtic que en l’escalafó segueix l’ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo prop d’un govern estranger.
    5. ministre sense cartera dret constitucional Membre del govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.
    6. primer ministre dret constitucional Cap o president del govern.

■ ministre
| ministra

masculí i femení Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d’un superior ministre de Déu o de l’Església catolicisme Prevere ministre de l’altar o ministre sagrat litúrgia Sacerdot que oficia a l’altar o assisteix el celebrant principal ministre del sagrament Persona que en nom de Crist, i substituint-lo, administra un sagrament masculí i femení En certs ordes religiosos, hospitals, etc, persona que n’administra els béns masculí ictiologia Fadrí masculí i femení ciències polítiques Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat ministre de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministrer

■ ministrer

masculí música Nom que hom donà als músics que estaven al servei dels trobadors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ministressa

ministressa

femení Ministra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministril

■ ministril

masculí música Ministrer
Traducció