Es mostren 88940 resultats

■ mirament

■ mirament

masculí Circumspecció, reserva, de què hom usa envers algú per consideració o interès Si no el tractes amb més de mirament el perdràs de client Heu de tenir miraments envers tothom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miramolí

miramolí

masculí Forma catalana utilitzada pels cronistes medievals del títol àrab amīr al-mu’mīnīn dels califes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miranda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">miranda</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. miranda, neutre pl. del participi futur de mirāri ‘admirar’, tot i que és possible que tingui una altra etimologia no ll 1a font: 1803, DEst.
femení Lloc des d’on hom pot mirar al lluny; mirador.

■ miranda

femení Lloc des d’on hom pot mirar al lluny mirador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miranius

miranius

adjectiu i masculí i femení invariable Badoc
Gran Diccionari de la llengua catalana

mirant


<title type="display">mirant</title>

Etimologia: de mirar 1a font: s. XV, I. de Villena
adjectiu heràldica Dit de l’animal que es mira la cua, o que té els ulls i el cap dirigits vers un objecte.

mirant

adjectiu heràldica Dit de l’animal que es mira la cua, o que té els ulls i el cap dirigits vers un objecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirar</title>

Etimologia: del ll. mirāri ‘admirar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit.
    2. pronominal Es passa el dia mirant-se al mirall.
    3. usat absolutament Mirar guerxo.
    4. ésser de mira’m i no em toquis irònicament Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
    5. mirar contra el govern figuradament Mirar guerxo.
    6. mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor.
    7. mirar de dalt a baix (algú) figuradament Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
  2. intransitiu Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.
    1. transitiu Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge.
    2. transitiu figuradament Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó.
    3. pronominal figuradament Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d’algú o d’alguna cosa. No sé com t’ho mires, però em sembla que t’equivoques.
    4. es miri com es vulgui (o mira-t’ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable.
    5. mirar prim figuradament Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l’exigència, en el judici, etc., d’alguna cosa.
    6. mirar-s’hi (a fer una cosa) figuradament Pensar-s’hi molt abans de fer-la.
  4. figuradament
    1. transitiu Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t’hagin de renyar.
    2. transitiu Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs.
    3. mirar-s’hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta.
  5. figuradament
    1. transitiu Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.
    2. mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell.
  6. intransitiu Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L’agulla imantada mira al nord.

■ mirar

verb transitiu Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la Què mires Mirava la teva corbata Si ho mires de tan lluny, no veuràs res Mira per aquesta escletxa El fa posar nerviós que el miri de fit a fit pronominal Es passa el dia mirant-se al mirall usat absolutament Mirar guerxo ésser de mira’m i no em toquis irònicament Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc, per no res que li facin mirar contra el govern figuradament Mirar guerxo mirar de bon ull algú Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirat
| mirada

■ mirat
| mirada

adjectiu Que té miraments Que s’hi mira en fer quelcom ben mirat Si ho pensem bé Hi vaig, però ben mirat no hi hauria d’anar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">miratge</title>

Etimologia: del fr. mirage, íd., der. de mirer ‘mirar’
    masculí
  1. òptica Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
  2. figuradament Il·lusió seductora.
  3. miratge gravitacional astronomia Conjunt d’imatges corresponents a un únic objecte celeste, produïdes pel fenomen anomenat lent gravitacional.

■ miratge

masculí òptica Illusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura figuradament Illusió seductora miratge gravitacional astronomia Conjunt d’imatges corresponents a un únic objecte celeste, produïdes pel fenomen anomenat lent gravitacional
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miravetà
| miravetana

miravetà
| miravetana

adjectiu i masculí i femení De Miravet Ribera d’Ebre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirbà

■ mirbà

masculí química orgànica Nitrobenzè
Traducció